sábado, 5 de octubre de 2013

autoavaluació unitat - 1

AUTOAVALUACIO   UNITAT - 1

Preguntes :
1 -En què consisteix la nutrició?.
2 - Tipus de nutrients.
3 - Processos que intervenen en la nutrició.
4- En què consisteix el procés digestiu i on té lloc?
5 - Fases del procés digestiu.
6 - L'aparell digestiu està format per .....
7 - Explica el procés de la digestió.
8 - En què consisteix la respiració i on té lloc?.
9 - Parts de l'aparell respiratori.
10 - Explica el procés de la respiració.
11- Quins hàbits d´higiene hem de tenir en compte per tenir cura de l'aparell digestiu?
12 -Qué significa una dieta saludable?.
13 - Quins consells s´han de seguir a l'hora de tenir cura de l'aparell respiratori?.                            14 - En una dieta  equilibrada s,han de prendre aliments de tots els grups i en les proporcions 
         adequades. Anomena quins grups  formen la roda dels aliments i per quins aliments estan     
         formats.

         

                                                        --------------------------------------
Respostes :

1 - En obtentir la  matèria i energia que necessitem per viure.
2 - Glúcids : pa, pasta, arròs, patates, llegums, sucre, mel i fruites.
     Greixos : oli, mantega, cansalada,...
     Proteïnes : carn, peix, ous, productes lactis i llegums
3 - L'aparell digestiu, l'aparell respiratori, l'aparell circulatori i l'aparell excretor.
4 - En obtenir nutrients dels aliments. Té lloc a l'aparell digestiu.

5 - Digestió, absorció i eliminació de rebuigs.

6 - - Tub digestiu : format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
     - Glàndules annexes :  salivals, fetge i pàncrees.

4 -L'aliment entra per la boca , s,esmicola amb les dents i es barreja amb la saliva formant el bol       alimentari . El bol passa per la faringe, esòfag i arriba a l'estómac. Allí es barreja  amb els sucs       gàstrics i es forma el quim. El quim passa a l'intestí prim i es barreja amb els sucs intestinals i 
    també amb el suc pancreàtic i la bilis, convertint-se en el quil.
    El quil està format per nutrients i substàncies de rebuig.Els nutrients passen a la sang pels             capil.lars de les vellositats intestinals i les substàncies de rebuig van cap a l'intestí gros i es 
    transformen en excrements, que són expulsats a l'exterior per l'anus.

5 - Consisteix en agafar oxigen, perquè les cèl.lules el puguin combinar amb els nutrients per 
    obtenir energia, i treure diòxid de carboni.

6 - a - Vies respiratòries : fosses nassals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols i alveols
           pulmonars.
     b - Pulmons :  .

7 - L'aire entra per les fosses nassals i passa per la faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquiols      fins als alvèols pulmonars.
    Als capil.lars sanguinis dels alvèols , l'oxigen passa  a la sang i el diòxid de carboni passa de la 
    sang a l'aire. D'això en diem intercanvi de gasos.

8 - En retirar les substàncies de rebuig que es produeixen en el procés de nutrició i expulsar-les a
     l'exterior.

9- ronyons  : filtren la sang separant les substàncies de rebuig i obtenen l'orina.
    urèters :  condueixen l'orina des dels ronyons a la bufeta.
    bufeta : acumula l'orina.
    uretra :  condueix l'orina des de la bufeta fins a l'exterior.

10 - Aigua, sals minerals i substàncies de rebuig.
       *  Si has encertat entre 15 i 17 respostes ,ja està prepara't - da per per fer la proba.
         

          Ànims, que ho faràs molt bé!!!.

viernes, 5 de abril de 2013

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA.

LA POBLACIÓ.

La població  d'un territori és el nombre total de persones que hi viuen.
El creixement natural d'una població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.
El creixement migratori és la diferència entre el nombre d'immigrants que arriben a un territori i el d'emigrants que s'en van.
Catalunya té més de 7 milions d'habitants. Ha sofert un gran creixement gràcies al creixement natural positiu i   les migracions.
El creixement natural és positiu. quan hi ha més natalitat que mortalitat. Si la mortalitat és superior a la natalitat, és negatiu.
La migració es produeix quan la població es desplaça a viure d'un lloc a un altre.Podem distingir entre :
  • Emigració : les persones que surten d'una població i van a una altra.
  • Immigració : les persones que arriben a un lloc,  per treballar-hi o viure-hi.

Les migracions poden ser :

  • Internes : dins d'un mateix estat.Exemple :  de Madrid a Catalunya.
  • Externes : cap a un altre estat . Exemple:  De Catalunya a Alemanya.
El creixement migratori de Catalunya és positiu, perquè la immigració supera a l'emigració.
A Catalunya, la població femenina supera a la masculina : hi ha més dones que homes.
El grup més nombrós de gent està entre els 20 .50 anys,tot i que cada vegada hi ha més gent gran.
La densitat de població ens indica el nombre d'habitants que hi ha en cada kilòmetre quadrat de superfície.


Densitat =  nombre d'habitants                 Kilòmetres quadrats de superfície.


A Catalunya tenim una densitat de població d'uns 224 habitants/kilòmetre quadrat.
La població està repartida de manera desigual : les comarques interiors estan poc poblades i la major part de gent viu a les ciutats i al litoral.
Les comarques més poblades són : Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Comarques força poblades són : Garraf, Tarragonès, Gironès i Segrià.
Les comarques menys poblades són les del Pirineu.

LA POBLACIÓ I EL TREBALL

Segons la relació que tenen amb el treball, podem classificar els habitants d'un territori en : 


  • Població activa :  Les persones que estan en edat de treballar i poden fer-ho.Cal distingir entre:        
        Població ocupada : persones que treballen i reben diners a canvi.  

        Població aturada : Persones que busquen feina o estan a l'atur.

  • Població inactiva :  les persones que no poden treballar o que treballen sense cobrar un sou a canvi del seu treball, com són les mestresses de casa, malalts, jubilats, gent de menys de 16 anys i estudiants.       
La població treballa en tres sectors :

SECTOR PRIMARI .  Comprèn les següents activitats : agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura.

Dins de l'agricultura ,cal diferenciar entre :

  • Conreus de secà :    Són els cereals ,com ara el blat i l' ordi, la vinya,olivera , fruits secs i farratges (menjar per animals).
  • Conreus de regadiu : arbres fruiters, com presseguers,pomeres i pereres, les hortalisses  i l'arròs. 
Dins la ramaderia , tenim :

  •  Ramaderia estabulada o intensiva :     es crien els animals en granges o estables . S'hi cria bestiar porcí,aviram,boví i oví. 
        Porcí : porcs        Aviram : aus.       

        Boví : vaques, vedells,..        Oví : corders,ovelles,..

  • Ramaderia extensiva : els animals que pasturen a l'aire lliure, com vaques, ovelles, porcs, cavalls,...

Dins la pesca, els ports més importants són els de :

Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i San Carles de la Ràpita.

Dins la mineria,són importants les pedreres del Garraf i el Baix LLobregat i les mines de sal de Súria i al Bages.

SECTOR SECUNDARI. Comprèn la construcció i les activitats industrials.

La construcció havia estat fins ara una de les activitats més importants,ocupant a molta gent.Les comarques més importants han estat : El Barcelonès, el baix Llobregat, el Vallès Occidental,el Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

Les indústries,segons el què fabriquen, poden ser :

Bàsiques . Elaboren productes semielaborats per a altres indústries, com ara el ciment i l'acer.                                                                                                                      De bens d'equipament . Elaboren productes que s'utilitzen per fabricar-ne altres,    com les màquines.                                                                                                           De béns de consum . Fabriquen productes que les persones consumim directament, com són els aliments.

La indústria es concentra a les comarques del Barcelonès,Baix Llobregat,Vallès Oriental, Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

A Catalunya predomina :

  • La indústria química. Fabrica medicaments, pintures, plàstics ,..En trobem al Camp de Tarragona, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
  • La indústria dels metalls.Fabriquen automòbils,electrodomèstics,material electrònic i elèctric.
  • La indústria agroalimentària. Fabriquen tota classe d'aliments : oli, llet i derivats, embotits,..
  • La indústria de les noves tecnologies. Fabrica components informàtics i per telecomunicacions.
  • La indústria de la construcció.Fabrica material per a les construccions.
  • La indústria tèxtil. Produeix teixits i roba de confecció.
L'energia que utilitzen les indústries s'obté dels combustibles, com el carbó,gas natural , petroli i urani. També s'utilitza energia eòlica, solar i hidroelèctrica.

Cal tenir en compte que les fonts d'energia poden renovables,com és el sol, el vent i l'aigua, i no renovables, com el carbó,petroli, gas natural,...

EL SECTOR TERCIARI .Comprèn el turisme, comerç i transport.

El turisme pot ser :

  • De costa : al litoral.
  • De muntanya : a les zones del Pirineu.
  • Rural :  a les petites poblacions.
  • Cultural : als llocs on hi ha patrimoni històric o artístic.
El comerç pot ser : 

  • Interior : dins el mateix pais. Dins de Catalunya o dins d'Espanya.
  • Exterior : entre uns països i uns altres. Exemple : entre França i Espanya.

El transport pot ser :

  • Terrestre : per carretera , mitjançant tren, camions, furgonetes,...
  • Marítim : en vaixell. Els ports més importants són : el de Barcelona i el de Tarragona.
  • Aeri :  per avió.


                                                                        





lunes, 11 de marzo de 2013

EL CLIMA A CATALUNYA

EL CLIMA A CATALUNYA.







Mapa dels climes





Els canvis de temps tenen lloc a l'atmosfera, que és la capa de gasos que envolta la Terra.
El clima el formen els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys i varia d'unes zones a unes altres de la Terra.
Per conèixer les característiques d'un clima, cal saber la temperatura que hi fa  ,les precipitacions que hi cauen i els vents.
La temperatura són els graus de calor o fred que mesura el termòmetre.
Les precipitacions són la quantitat d'aigua de pluja,calamarsa o neu que cau en cada lloc, mesurat amb el pluviòmetre.


Experiència : Construix tu mateix un pluviòmetre casolà

Material : una botella d'aigua transparent i buida. buida.

Agafes una botella d'aigua i la talles per la meitat.La part de dalt la poses de cap avall i la introdueixes dins la part de baix com si es tractés d'un embut. Esperes que plogui i quan hi hagi aigua dins la botella ja podràs saber la quantitat de pluja que ha caigut.
Si tenim en compte que 1 mm d'aigua equival a 1 litre / m2, sabràs l'aigua que ha caigut mesurant els mm d'aigua caiguda dins la botella amb un regle.

Has vist què fàcil és?


Els factors que influeixen en el clima són : 
  • La distància al mar. L'aigua del mar es refreda o s'escalfa més lentament que la terra, per això atempera les zones properes a la costa i fa que la seva temperatura sigui més suau que a les zones d'interior, on fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.
  • El relleu . La temperatura disminueix amb l'altitud. A les zones elevades hi fa més fred i també és més humit,perquè els núvols xoquen contra les muntanyes i provoquen pluja.
  • La proximitat a l'Equador.A les zones més pròximes a l'Equador, que reben més calor del Sol, hi fa molta més calor que a les zones que s'atansen als pols, on hi fa molt fred.

ELS CLIMES DE CATALUNYA:


CLIMA MEDITERRANI LITORAL :       

  • A les zones properes a la costa.    
  • A la primavera i tardor : temperatures suaus.  
  • Estius :  una mica calorosos.  
  • Hiverns : no molt freds.
CLIMA MEDITERRANI INTERIOR :   

  •  A les terres de l'interior .  
  •  Estius : calorosos. 
  •  Hiverns : freds.
  •  Es pot distingir tres varietats : humit, sec i extremat.  
  • A Lleida tenim el clima mediterrani extremat,amb hiverns molt fredso estius molt calorosos.     

CLIMA D'ALTA MUNTANYA :  
  • Al Pirineu.  
  • Estius : frescos i suaus.Precipitacions abundants.  
  • Hiverns :  Molt llargs i freds ,amb neu i pluja.
CLIMA ATLÀNTIC:  
  •  A la Vall d'Aran. 
  •  Estius :  frescos.        
  •  Hiverns : molt freds.    
  •  Precipitacions abundants pels vents que venen de l'Oceà Atlàntic.

                  TIPUS DE PAISATGES :

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.
- Les pluges superen els 700 mm anuals.
- Paisatges molt verds.
- Diferenciem dos tipus de paisatge :

  • Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.
          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.
          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.
          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.
  • Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 
          Prelitoral  i Serralada Transversal.
          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.
             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

  • Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.
           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

  • Paisatge de les comarques interiors seques : 
            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

Climogrames.






Autoavaluació:

1- Què és el clima?.

2 - Quins factors influeixen en el clima?.

3 - Tipus de climes que es donen  a Catalunya, indicant les zones o es produeix cada clima, les 
     característiques  i la vegetació que hi creix.

4 - Paisatges de la Catalunya humida. Zones i vegetació que hi creix.

5 - Paisatges de la Catalunya seca. Zones i vegetació que hi creix.

RESPOSTES :

1 - El clima ve indicat pels diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos  
      anys.
2 - Factors :

  • La distància al mar. A les zones prop de la costa,el clima és més suau. El mar tempera ,perquè s'escalfa i es refreda més lentament que la terra.
  • El relleu. La temperatura disminueix amb l'altitud.
  • La proximitat a l'equador. A les zones més properes a l'equador,les temperatures són més altes. A les zones properes als pols són més fredes.
3 - Mediterrani Litoral :
    Zona :  prop de la costa.
    Estius :  calorosos.
    Hiverns : suaus.
    Primavera i tardor :  suaus.

    Mediterrani interior
    Zona :  zones dl'interior.
    Hiverns : freds.
    Estius : molt calorosos.
    * Cal diferenciar tres varietats : humit, sec i extremat.

    D'alta muntanya :
    Zona : Pirineu.
    Hiverns :  molt freds i llargs. Hi neva sovint.
    Estius : frescos i suaus.
    Precipitacions abundants.

    Atlàntic :
    Zona :  en una petita zona de la Vall d'Aran.
    Hiverns :  molt freds.
    Estius :  frescos.
    Precipitacions molt abundants pels vents humits de l'Atlàntic.

4 - 

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.
- Les pluges superen els 700 mm anuals.
- Paisatges molt verds.
- Diferenciem dos tipus de paisatge :

  • Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.
          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.
          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.
          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.
  • Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 
          Prelitoral  i Serralada Transversal.
              - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.
                 Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
                 bruguerola i roser boscà.

    5 - 

     La catalunya seca : 

      - A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
      - Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
      - La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
        perenne.


      • Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.
                 - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
                    plantes aromàtiques( farigola i romaní),
                 - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
                 - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
                 - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.


      • Paisatge de les comarques interiors seques : 
                  - A la zona de la depressió Central.
                  - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
                  - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.


         


              - Entre 2.500 i 3.000 metres .

      lunes, 25 de febrero de 2013

      RESUM-ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA

      RESUM - ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA.


      PIRINEUS :   .

      • PIRINEU AXIAL .: El formen muntanyes escarpades i altes.Amb cims de més de 3000 m d'alçada.
              Pica d'Estats  -  3.143m

              Bessiberri Nord  -  3.015 m

               Bessiberri Sud  -  3.024 m

      • PRE-PIRINEU : Amb muntanyes que tenen una alçada inferior a 3.000 m.

                Pedraforca - 2.497.        

               Boumort  -  2.077 m.        

               Serra del Cadí      i      Serra del Montsec.


      SERRALADA TRANSVERSAL:
           Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral.El cim més alt és :

           Puigsacalm  - 1.525 m

      DEPRESSIÓ CENTRAL 

      Zona plana entre pre-pirineu, serralada prelitoral i serralada transversal.

      Té planes i altiplans.

      Pla de Lleida

      PLa  d'Urgell

      Plana de Vic

      Pla de Bages

      Altiplà de la Segarra 

      Altiplà del Solsonès.

      SISTEMA MEDITERRANI.

      Format per serralades,que discorren paral.leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.

      • SERRALADA PRELITORAL

      Des de les Guilleries fins als ports de Besseit. Formada per :Serra de Prades.Serra de Montsant.MontserratMontsenyTuró de l'Home (1.706 m)

      • DEPRESSIÓ PRELITORAL

      És una plana allargada,que separa la serralada Prelitoral de la Litoral.

      • SERRALADA LITORAL.

      És un conjunt de serres que va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià.Format per:Massís del Garraf.Serra de Collserola.Montnegre.

      PLANES LITORALS

      Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,PLa de l'Empordà

      COSTES.

      • Costa alta. amb penyasegats.Els accidents més importants són:

              Cap de Creus i Cap de Begur, Golf de Roses i les Illes Medes.

      • Costa baixa :platges extenses de sorra fina. Cal destacar:

             Cap se Salou i golf de Sant Jordi.

      DELTES: Extensions de terreny que s'han format a partir de la terra que ha arrossegat un riu fins a la seva desembocadura al mar i allí s'ha sedimentat.

            Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,Pla de l'Empordà.






      COMARQUES DE CATALUNYA

      En aquest enllaç podràs practicar situant les comarques al seu lloc corresponent:


      http://ciclemitja09.blogspot.com.es/2011/04/aprenem-situar-les-comarques-de.html


      Gaudeix una estona!

      lunes, 18 de febrero de 2013

      EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA

      EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA


      El clima és el tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg dels anys.És a dir, les temperatures, les precipitacions i els vents.
      El clima varia d'unes zones a unes altres de la Terra.
      El clima està influenciat per diferents factors :
      • La distància al mar. El mar suavitza les temperatures de la costa,perquè l'aigua s'escalfa i es refreda més lentament.Per això, a les zones d'interior fa més fred a l'hivern i a l'estiu més calor.
      • El relleu. Amb l'altitud, disminueix la temperatura.Com més altitud té una zona, més freda i humida és.
      • La proximitat a l'equador .Les zones pròximes a l'equador són més calentes i les més properes als pols són molt més fredes.

      ELS CLIMES A CATALUNYA:

      • CLIMA MEDITERRANI LITORAL . 
      • Està situat a  les terres properes a la costa.
      • Primavera i tardor amb temperatures suaus.
      • Estius calorosos i hiverns freds.
      • CLIMA MEDITERRANI INTERIOR.
      • Està situat a les terres de l'interior de Catalunya.
      • Hiverns 
      • Temperatures susaus



      miércoles, 13 de febrero de 2013

      EL RELLEU DE CATALUNYA

      EL RELLEU DE CATALUNYA:











      El relleu és el conjunt de formes que té la superfície de la terra.Podem parlar de dos tipus de relleu:

      • Relleu d'interior : Està format per 

                 - Muntanyes : Són grans elevacions del terreny.Tenim :


                        Serra : Un conjunt de muntanyes alineades.
                        Serralada o sistema muntanyós : és un conjunt de serres.

                  - Planes :  Són grans extensions de terreny  pla i horitzontal.

                       Altiplans : Planes elevades.
                       Depressions : Planes enfonsades a menys altitud que les terres del voltant.

      • Relleu de costa :  Està format pels terrrenys que estan en contacte amb el mar. Així tenim :
                 - Cap : És un entrant del terra al mar.

                 - Badia : És una entrada de mar a la terra,Si és petita s'anomena cala i si és gran, 

                               golf.

                 - Península : És un tros de terra que entra cap al mar,envoltat d'aigua per tots 

                   costats menys per un, l'istme. Éspanya és una península.


                      LES GRANS UNITATS DE RELLEU CATALÀ:

      Catalunya està al nord de la península ibèrica. Limita :
      Al nord : amb França i Andorra.
      Al sud : amb la Comunitat Valenciana.
      A l'est: amb el mar Mediterrani.
      A l'oest : amb Aragó.
      El relleu català està dividit en quatre parts:

      1.EL PIRINEU :  Està dividit en dos unitats :

      • PIRINEU AXIAL : Està format per muntanyes grans i escarpades,amb cims de més de 3.000 metres d'altura: Pica d'Estats (3.143 m.), Besiberri Nord (3.015 m)i Besiberri Sud(3.024 m.).
      • PREPIRINEU   És un conjunt de serres paral.leles que no arriben als 3.000 m d'altura: Pedraforca(2.497 m), Boumort (2.077 m), Serra del Cadí, Serra del Montsec.

      2. LA SERRALADA TRANSVERSAL : Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empordà de la Depressió Central. La muntanya més alta és el : Puigsacalm (1.525 m).


      3 . LA DEPRESSIÓ CENTRAL :  Està situada entre el Prepirineu,la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. El seu relleu és molt variat.Té turons, valls, planes i altiplans. Té tres grans superfícies planes on es concentren la majoria dels conreus de Catalunya:

      1- Pla de Lleida i pla d'Urgell, a l'oest.
      2 - Altiplà de la Segarra i el del Solsonès, al centre.
      3 - Plana de Vic i el pla de Bages, a l'est.


      4 . EL SISTEMA MEDITERRANI : Està format per:


      • La serralada Prelitoral . Des de Les Guilleries fins als ports de Bessseit.Hi ha la Serra de Prades, la    del Montsant, la de Montserrat i el Montseny, ambel turó de l'Home (1.706 m).
      • La serralada Litoral :  Des de les Gavarres fins a la serra del Montsià. Està molt a prop del mar. Hi ha el Massís del Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre.
      • La depressió prelitoral:És una plana allargada que separa les serralades Prelitoral i Litoral..
      • Les planes litorals : Són molt aprop de la costa. Tenim : el delta de l'Ebre, el Camp de Tarragona,el Maresme i el pla de l'Empordà.

      LES COSTES .

      La costa catalana té uns 550 km de llarg. El seu relleu té costa alta i costa baixa. A la part nord hi ha la costa alta,amb penyasegats, on tenim el cap de Creus, cap de Begur, golf de Roses i Illes Medes.
      A la part sud, hi ha la costa baixa, amb sorra fina. Tenim el cap de Salou i el golf de Sant Jordi.
      Hi ha trams de costa que els ocupen els deltes dels rius com : el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Besós i l'Ebre.


      ELS RIUS DE CATALUNYA:

      Un riu és un corrent continu d'aigua, que neix a les muntnayes per acumulació de l'aigua de pluja o del desglaç de la neu a la primavera.
      El riu discorre per un llit ,fa un recorregut / curs , porta una quantitat d'aigua / cabal que varia al llarg de l'any, és el règim.
      Els rius catalans són molt desiguals en el curs, cabal i règim, per la influència del relleu i el clima.

      LA XARXA FLUVIAL CATALANA

      Una xarxa és un conjunt de rius,els seus afluents i els corrents d'aigua que recullen l'aigua d'una regió fins que  desemboca al mar. A Catalunya tenim tres xarxes :
      1. XARXA DE L'EBRE. Formada per l'Ebre i els seus afluents  catalans.
      • L'Ebre : és el més llarg i cabalós de Catalunya.Neix a la serralada Cantàbrica i desemboca al mar Mediterrani, formant un delta . El seu afluent és :
                - El Segre : Neix al Pririneu i recull l'aigua dels seus afluents : Noguera Pallaresa, Noguera Ribagor -
                   çana i Valira.
          2. XARXA PIRINEU - MEDITERRANI : Neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani.Són :
      • El Ter.
      • El llobregat.
      • El Fluvià.
      • La Muga.
           3 . XARXA MEDITERRÀNIA : Són rius curts,perquè neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen
               al mar Mediterrani.
      • Tordera.
      • Besós.
      • Foix.
      • Gaià.
      • Francolí.
      • Sènia.
      LLACS, EMBASSAMENTS I CANALS.

      Les aigües superficials estan formades per l'aigua dels rius, del mar, dels llacs i dels embassaments.
      Les aigües subterrànies discorren per sota terra, procedents de l'aigua de la pluja que s'hi filtra i s'acumulen en forma d'aqüífers.
      Els llacs són acumulacions naturals d'aigua en una depressió del terreny. Al Pirineu tenim llacs glacials que procedeixen de la neu de les glaceres,com l'estany Tòrt de Rius.Al pla de l'Estany , tenim l'estany de Banyoles, el llac més gran de Catalunya.
      En algunes zones planes a prop de la costa hi ha maresmes o aiguamolls, com els de l'Empordà, que són terrenys inundats a causa de l'aigua del mar d'una manera permanent.
      Els embassaments o pantans són llacs artificials fets per l'home,per aprofitar l'aigua del curs d'un riu.Es construeix una paret o presa per retenir l'aigua i així poder-ne controlar el seu aprofitament.
      Els embassaments els trobem al curs alt i mitjà dels rius.
      Els embassaments amb més capacitat són : 
      • El de Canelles ,al riu Noguera Ribagorçana.
      • El de Rialb, al riu Segre.
      • El de Tremp -Talarn, al riu Noguera Pallaresa.
      • El de Susqueda, al riu Ter.
      L'aigua dels embassaments s'utilitza :
      - Pel consum humà.
      - Per regar.
      - Per produir energia elèctrica.
      - Per activitats esportives.
      També podem desviar l'aigua d'un riu construint canals, per portar aigua fins als camps de conreu.Els canals d'Urgell, aprofiten l'aigua del riu Segre per regar les comarques de l'Urgell,el Pla d'Urgell,la Noguera ,el Segrià i les Garrigues.


      * En aquest enllaç podras practicar amb les xarxes hidrogràfiques.


      http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/



            





      • La serralada Prelitoral : des de les Guilleries fins als ports de Beseit: hi ha la serra de Prades,la del Montsant, la de Montserrat i el MOntseny,amb el Turó de l'Home (1.706m)


      lunes, 28 de enero de 2013

      AUTO-AVALUACIÓ LES FORCES I EL MOVIMENT

      AUTO-AVALUACIÓ :  LES FORCES I EL MOVIMENT.

      1 - Quins efectes poden provocar les forces sobre els cossos?.
      2 - Quina diferència hi ha entre la força que actua per contacte i la que actua a distància?.
      3 - Explica la diferència entre forces d'atracció i forces de repulsió.
      4 - Què és la força de fregament?.
      5 - Què és la velocitat amb què es mou un cos i com es calcula?.
      6 - Calcula la velocitat que haurà de tenir una bici que vol recórrer una distància de 25 kilòmetres,
           si vol arribar-hi en una hora.
      7 - Defineix la força de la gravetat.
      8 - Què són les màquines simples?.Classes.
      9 - Si tiro una pilota enlaire i cap endavant,quin trajecte seguirà?.
      10 .Per què quan el taxista frena el cotxe de cop,la persona que va asseguda al seient del darrere 
           tira endavant?.

      RESPOSTES :

      1 - Fer-los moure, fer-los aturar, que es deformin i que es trenquin.

      2 - Que la que actua per contacte toca al cos,com ara una raqueta de tenis, i la que actua a 
           distància no arriba a tocar el cos,com ara un imant quan atreu un clau de ferro.

      3 - Les d'atracció atreuen el cos, com ara un imant. Les de repulsió ,quan un objecte s'està movent
            i li  exercim una força ,aquesta el fa canviar de direcció,com ara quan juguem a futbol i quan ens
            ve la pilota la xutem.

      4 - És una força que apareix quan un cos es mou i és contrària al seu moviment.És a causa del 
           fregament  amb el terra i de la resistència de l'aire o l'aigua.Per això, els cotxes esportius i les 
           llanxes tenen una forma especial,que fa disminuir el fregament.

      5 - La velocitat és la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint l'espai que recorre el 
           cos entre el temps que tarda a recorrér-lo.

      6 - Velocitat = espai     =   25     =  25 Km/hora.
                             temps           1   

      7 - És la que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la terra i que afecta al moviment.
           Frena els objectes que van cap amunt i accelera els que van cap avall.Si tirem un cos cap
           endavant  seguirà una trajectòria corva.

      8 - Serveixen per modificar les forces.Poden ser :
      •  La roda :  És una peça circular que gira al voltant d'un eix.
      •  La politja :  És una roda amb un solc pel qual passa una corda.És per aixecar objectes             pesants .
      • El pla inclinat : És una superfície inclinada que salva un desnivell.
      • La palanca : És una barra rígida amb un punt de suport.Hi ha palanques de primer gènere,  
                de segon gènere i de tercer gènere.
      9 - Primer anirà endavant i,poc a poc, anirà perdent velocitat a causa de la força de fregament i de
            la força de la gravetat,fins que caurà al terra.Haurà seguit una trajectòria corva.
      10 - Perquè el seu cos tendeix a continuar movent-se en la mateixa direcció ,oposant-se a la nova 
            direcció del cotxe.


      Si has encertat entre 9 i 10 respostes, obtindràs bons resultats a la prova.


                                                    

      domingo, 27 de enero de 2013

      LES FORCES I EL MOVIMENT







      LES FORCES I EL MOVIMENT:


      Per a què un cos que està aturat es mogui és necessari que hi actui a sobre una força.I si un cos està en moviment en línia recta, no s'aturarà fins que una altra força l'aturi.
      Les forces provoquen diferents efectes sobre els cossos:
      • Fan que es moguin.
      • Fan que s'aturin.
      • Fan que es deformin.
      • Fan que es trenquin.
      Les forces poden actuar :
      • Per contacte: quan colpejem una pilota amb la raqueta,empenyem una porta,un cop de martell,.
      • A distància :  quan l'imant atreu un objecte de ferro tot i estar-n'hi separat.
      Hi ha forces :
      • D'atracció : com l'imant i el ferro, la força de gravetat,...
      • De repulsió :  cop de peu quan ens ve la pilota, per exemple.
      La força de fregament :  apareix quan es mou un cos.La seva direcció sempre és contrària a la força del moviment.És deguda al fregament amb el terra i a la resistència que ofereixen l'aire i l'aigua.
      La velocitat : Ens indica la rapidesa amb què es mou un cos.Es calcula dividint l'espai que recorre  un cos entre el temps que tarda en recórrer-lo.   
      V =    _e_
                temps
      Si un cotxe està aturat. no hi actua  a sobre cap força que el faci moure.Perquè es comenci a moure, el motor del cotxe ha d'exercir una força sobre les rodes  per a què el cotxe acceleri i augmenti la velocitat. Quan ja ha assolit la velocitat desitjada,el motor ja no accelera,sinó que exerceix la força necessària per contrarestar la força de fregament i perquè le cotxe continui movent-se a la mateixa velocitat.
      Per aturar el cotxe n'hi ha prou amb deixar de trepitjar l'accelerador.Al no exercir el motor cap força sobre  les rodes, la  força de fregament fa que el cotxe vagi disminuint la velocitat fins que s'atura.Si volem aturar el cotxe molt ràpid haurem d'accionar el fre ,que augmenta molt el fregament de les rodes.


      LA FORÇA DE LA GRAVETAT I EL MOVIMENT

      La força de gravetat  fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la terra.Afecta al moviment , perquè pot fer que un cos es comenci a moure ,que s'aturi, qiue vagi amunt i avall,...
      Aquesta força frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.
      Quan llancem un cos cap endavant segueix una trajectòria corba,perquè : quan el llancem  exercim sobre seu  una força i li comuniquem una velocitat cap endavant i ,al mateix temps, la gravetat hi exerceix una força cap avall i amb una velocitat que va augmentant.


      En aquesta webquest aprendràs moltes coses sobre forces i moviment.

      https://sites.google.com/a/xtec.cat/webquest-les-maquines/conclusio


      LES MÀQUINES SIMPLES.

      Les màquines simples serveixen per modificar les forces. Són:
      • La roda.
      • La politja.
      • El pla inclinat.
      • La palanca.
      La roda consisteix en una peça circular que gira al voltant d'un eix.És un component de les màquines compostes i es fan servir en la majoria de vehicles que es desplacen per terra perquè disminueixen la força de fregament amb el terra.
      La politja és una roda amb un solc pel qual passa una corda,que s'utilitza per aixecar  objectes pesants.
      El pla inclinat és qualsevol superfície inclinada que salva un desnivell.Ajuda a pujar càrregues.
      La palanca  permet fer una tasca utilitzant menys força. Generalment, és una barra rígida i necessita un punt de suport.Les parts que queden als costats del punt de suport s'anomenen braços.Tipus:
      • De primer gènere:  Tenen el punt de suport entre la força aplicada i la resistència (pes de l'objecte que volem aixecar).Exemple : un rem,una barra de ferro,...
      • De segon gènere : tenen el punt de suport en un extrem i a prop seu hi ha la resistència.Exemple: trencanous, tisores de podar,...
      • De tercer gènere : Tenen el punt de suport en un extrem i a prop seu hi ha la força que apliquem.Exemple : el braç, grua,...

      * Imatges extretes del power de Patricia  .









































      **   Aquests vídeos et poden ser d'utilitat per entendre els conceptes esmentats        abans.


      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=28ZosNCAUKk   La polea.

      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_BGBwseLCmA  Pla inclinat


      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=l_cc9Mgv3Ic  Palanques.


      Lleis de Newton : 


      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=umX-Cq5t0os



      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Huj224SKR1E


      https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=yHM3mq4WqDQ


      viernes, 18 de enero de 2013

      EXPERIMENTEM

      EXPERIMENTEM:


      Experiència - 1 :   Hem ficat aigua dins un recipient. Primer hi hem afegit unes boles de vidre i hem observat que s'enfonsaven  i no suraven Hem arribat a la conclusió de què és degut a què les boles tenen més densitat que l'aigua.
      Després hem posat una tapa de plàstic dins el mateix recipient i hem observat que surava.La conclusió és que la tapa de plàstic sura perquè té menys densitat que l'aigua.









       


      Experiència - 2 .      
      Hem confeccionat un petit volcà amb plastelina. Hem tirat dins una mica de bicarbonat sòdic i després hi hem afegit vinagre. Hem observat que la reacció ha produït un gas i ha sorgit una mena d' escuma que ha baixat pel con del volcà. S'ha produït una reacció química.






        En els següents vídeos pots veure com ho hem fet.    
             



      Experiència - 3 :  Hem agafat 3 recipients i els hem col.locat a sobre d'una superfície plana.
       El primer l'hem deixat buit, al segon hi hem ficat una mica de sal i al tercer una mica d'oli.
      Hem afegit gasosa a tots els recipients.
      Observació: Hem observat la reacció química que s'ha produït : 
      Recipient - 1 : No passa res. Es fa una mescla.
      Recipient - 2 : Es produeix gas. Es produeix una reacció química.
      Recipient - 3 : L'oli sura,perquè té menys densitat que la gaseosa.
      Després hi hem tirat bicarbonat. 
      Observació:
      Recipient - 1 : No passa res.
      Recipient - 2 : Es produeix escuma resultat del gas .
      Recipient - 3 : L'oli sura i el bicarbonat ha deixat un cercle enmig de l'oli.
      Hem agafat un altre recipient on hi hem tirat gasosa i després vinagre.Hem observat que l'escuma omple tot el got.




      jueves, 3 de enero de 2013

      LA MATÈRIA I LES PROPIETATS QUE TÉ

      LA  MATÈRIA  I   LES  PROPIETATS  QUE  TÉ.

      Tots els objectes de l'Univers són cossos.Els cossos estan fets de matèria i la matèria està formada per àtoms,unes partícules molt petites.
      Quan es combinen els àtoms entre ells,formen les substàncies.Cada substància està formada per la mateixa combinació d'àtoms.

      PROPIETATS DE LA MATÈRIA.

      1. GENERALS  .  Comunes a tot el què està fet de matèria : la massa, el volum i la temperatura.
      2. CARACTERÍSTIQUES: Varien d'unes substàncies a unes altres i permet distingir-les : color, transparència,duresa  o densitat.
      • Massa : és la quantitat de matèria que té un cos.Es mesura amb la balança en kilograms o grams.
      • Volum : És l'espai que ocupa un cos.Es mesura en litres.
      • Densitat : Serveix per identificar les substàncies,perquè cada substància té sempre la mateixa densitat. Es calcula dividint la massa entre el volum:      denitat = massa / volum
      Si posem un cos dins l'aigua i té menor densitat que l'aigua,el cos surarà. Si la seva densitat és més gran que l'aigua, s'enfonsarà.

      Mescles i substàncies pures.

      Les substàncies pures estan formades per un sol tipus de matèria.Com per exemple : l'aigua, l'or, el ferro, la sal, els plàstics, el sucre, ....
      Diverses substàncies pures diferents  formen les mescles
      Tipus de mescles : 
      1. Heterogènies : Els seus components es distingeixen fàcilment.Exemple : una roca.
      2. Homogènies /dissolucions: No es distingeixen els seus components amb facilitat.Exemple: l'aigua del mar, barreja de sals i aigua.  Quan un dels components és un metall, s'anomena aliatge.

       

      Canvis d'estat :

      Es produeixen quan la matèria passa d'un estat a un altre,en augmentar o disminuir la temperatura del cos. Són  : 
      • Fusió :  pas de sòlid a líquid.Ex : quan es fon el glaç a 0 graus.Cada substància pura té una temperatura fixa per passar de sòlid a líquid:   temperatura de fusió.
        • L'aigua(gel) a 0 graus C.
        • L'or a 1.064 graus C.
        • Mercuri a  - 39 graus C.
      • Solidificació : pas de líquid a sòlid. a 0 graus.Ex : quan es congela l'aigua.
      • Vaporització : Pas de líquid a gas. Pot ser de dues maneres :
                -Ebullició : Es produeix de manera molt ràpida,quan una substància assoleix una temperatura 
                  determinada, que és fixa per a cada  substància.Ex : Quan l'aigua arriba a 100 graus bull.

      • L'aigua bull a  100 graus C.
      • L'alcohol bull a 78 graus C.
      • El mercuri a 657 graus C.
               - Evaporació Es produeix lentament i a una temperatura inferior a la d'ebullició. Si deixem aigua en un
                 got i al sol,notarem que es va evaporant poc a poc.
      • Condensació : Pas de gas a líquid.
      • Sublimació :pas de sòlid  a gas.
      • Sublimació inversa : pas de gas a sòlid.
      Si una substància és pura, com ara l'aigua, la seva temperatura no varia mentre té lloc un canvi d'estat.
      Si fiquem aigua  a bullir i deixem que es continui escalfant,continuarà bullint i evaporant-se.

      Aplicacions dels canvis d'estat.

      La fusió i la solidificació s'utilitzen per fabricar objectes.Exemples : Els metalls i els plàstics, es fonen i es deixen solidificar en motlles per aconseguir objectes amb la forma del motlle.
      L'evaporació natural de l'aigua del mar a les salines serveix per extraure sal.



      http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/imatges/cicle_aigua.swf 
      *   VIDEO INTERESSANT : EL CICLE DE L'AIGUA.







      * Video interessant : http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/primaria/conocimiento/lamateria/index.html


      ELS CANVIS QUÍMICS.

      Els canvis o reaccions químiques fan que unes substàncies es converteixin en unes altres de diferents.
      L'oxidació :  és la reacció química que es produeix quan una substància es combina amb l'oxigen, formant un òxid. Exemple : el ferro quan s'oxida es converteix en òxid de ferro. Si deixes un ferro a la intempèrie,es transformarà en òxid de ferro.
      La combustió és una oxidació que es produeix de manera molt ràpida i es despren molta calor. Són combustibles : la fusta,el carbó,petroli,gasolina, gasoil,...
      Les reaccions químiques també es produeixen a l'interior dels éssers vius,com :
      La fotosíntesi : Les plantes obtenen els aliments a partir d'aigua,diòxid de carboni i sals minerals,utilitzant la llum de sol com energia i la clorofil.la de les plantes.
      La respiració cel.lular : A l'interior de les cèl.lules vegetals i animals ,es produeix una oxidació dels nutrients,que al combinar-se amb l'oxigen de l'aire produeixen diòxid de carboni.Aconsegueixen l'energia que contenen els aliments.

      * Video d'experiments :  http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/quimica/efervescencia/index.htm


      EXPERIMENTS : 

      1. Reacció química que observarem :
      • Posarem vinagre dins d'una botella.
      • Dins d'un globus ficarem bicarbonat sódic.
      • Ficarem el globus com a tapa de la botella de plàstic.
      • Al barrejar-se el bicarbonat amb el vinagre,produeixen gas que farà inflar el globus.

      • 2. Vaporització i condensació : 
      • Agafem 2 gots d'aigua amb la mateixa quantitat d'aigua , hi fem una marca i els posem al sol.
      • Un got es tapa i l'altre el deixem destapat.
      • Al cap d'unes hores el got tapat tindrà gotetes a la tapa : condensació.
      • Al got destapat se li haurà evaporat una mica d'aigua.
          3 . Fusió :
      • Fiquem uns trossos de xocolata dins d'un got.
      • Posem aigua bullint al voltant.
      • Al cap d'una estona ,la xocolata ja està desfeta.