AUTOAVALUACIÓ   unitat  -  9

1- Defineix :   població   - creixement natural   - creixement migratori.

2 - En quins sectors es poden classificar les activitats en les que treballen les persones?.

3 - Què són les migracions?. Quins tipus en podem distingir?.

4 - Com està distribuïda la població catalana?.

5 - Explica la diferència entre població activa i inactiva.

6 - Quines activitats econòmiques comprèn el sector primari?.

7 - Anomena els diferents sectors industrials dins del sector secundari.

8- Tipus de turisme.

9 - Tipus de comerç.

10 - Tipus de transport.

                                         -------------------------------

RESPOSTES .

1 - La població és el nombre de persones que viuen en un territori.

     El creixement natural és la diferència entre la natalitat i la mortalitat d'un territori.

     El creixement migratori és la diferència entre la emigració i la immigració que es produeix en

     un territori.

2 - Les podem classificar en tres sectors : 

     Primari :  Comprèn els treballs que obtenen productes de la natura.

     Secundari :  comprèn els treballs que transformes les primeres matèries en productes elaborats

     Terciari :  comprèn els treballs que ofereixen serveis.

3- Les migracions són els desplaçaments de la població que marxa a viure a un altre lloc per 

     treballar-hi o viure-hi.  La immigració són les persones que arriben a un lloc .Emigració son les 

     persones que marxen d'un lloc.

4 - Està distribuída de manera desigual. Les comarques més poblades són les de costa i les menys 

     poblades les d'interior i de muntanya.

5 - Població activa són aquelles persones que estan en edat i condicions de treballar.Població 

     ocupada és la que treballa. La població aturada és la que s'ha quedat sense feina.

     Població inactiva són aquelles persones que no tenen edat ni estan en condicions de treballar.

     Com ara: jubilats, nens, malalts, estudiants i mestresses de casa.

6 - Agricultura : conreus de secà : cereals, fruits secs i farratges.

                           conreus de regadiu :  hortalisses, arròs, arbres fruiters.

     Ramaderia :  estabulada : en granges o estables.Bestiar oví,porcí, boví, aviram.

                            extensiva :  pasturen a l'aire lliure. Boví i oví.

7 - Indústries : química, agroalimentària, dels metalls, de les noves tecnologies, de la construcció i 

                          tèxtil.

8- Turisme de costa, rural o de muntanya i cultural.

9 - Comerç interior : dins del mateix país.

     Comerç exterior :  amb altres països.

10 - Terrestre : per carretera. En camions, furgonetes, tren.

        Marítim : per mar. En vaixells.

        Aeri  :  per l'aire. En avions.

     

AUTO-AVALUACIO   -  PROPIETATS DE LA MATERIA.

Preguntes: 

1- Què és la matèria?. Quines propietats té?.

2 -Calcula la densitat d'un cos que té una massa de 300 g i que ocupa un volum de 50 cm3.

3 - Tipus de substàncies . 

4 - Classes de mescles.

5 - Què és un aliatge?. 

6 -Sistemes de separació de mescles. 

7 - Què és un canvi d'estat?. Explica els diferents tipus.

8 - Tipus de canvis d'estat.

9  - On podem aplicar els canvis d'estat?

10 - Què són els canvis químics?. 

11 - A partir de les experiències realitzades a la classe, contesta a les següentes preguntes:
       - Perquè sura l'oli quan el barregem amb l'aigua?

      - Perquè s'enfonsa una boleta de vidre quan la tirem dins d'un recipient amb aigua?.

      - Quin tipus de mescla tenim ?.
        Una sopa de fideus.
        Aigua salada .
        
      - Quin tipus de separació de mescles utilitzaries  en cada cas?
        Aigua i oli.
        Sal i aigua.
        Ferro i sorra. 
        Pedres i aigua.

SOLUCIONS A LES PREGUNTES. 

1 . Tots els cossos estan formats de matèria.

     La matèria té unes propietas generals comunes a tot el què està format de matèria (massa, volum, 

     temperatura) i unes propietats característiques, que varien d'unes substàncies a les altres (color, trans-

     parència, duresa o densitat).

2 . d = _300 =    60 g/ cm3

               50

3 . Les substàncies poden ser pures o barrejades amb altres substàncies en mescles.

     Les mescles es poden separar per mitjà de mètodes senzills.

4 . Tenim mescles heterogènies quan estan compostes per components que es distingeixen fàcilment. Com

     per exemple :  sopa de fideus , una roca,..

    

     Les mescles homogènies estan compostes per substàncies que no es distingeixen amb facilitat.Per      

     exemple :  aigua del mar, aire,....

5 . Un aliatge és una mescla homogènia en què una o varies substàncies són metalls.Un exemple n'és el

     bronze.

6 .Per separar mescles podem utilitzar diferents sistemes:

   Filtració :  per separar mescles heterogènies formades per un sòlid d'un líquid.

   Decantació : per separar mescles heterogènies amb densitats diferents.

   Separació magnètica :  quan tenim un element que és ferro i l'altre no. Utilitzem un imant.

   Evaporació : quan en una mescla homogènia volem separar un líquid d'un sòlid.

7 . El canvi d'estat es produeix quan quan la matèria passa d'un estat a un altre enn augmentar o disminuir

    la temperatura.

8. Tipus :

    Fusió :  Pas de sòlid a líquid.

    Solidificació :  de lìquid a sòlid.

    Vaporització : de líquid a gas . Si es fa de manera ràpida , en direm ebullició. Si té lloc lentament, evapo-

    ració..

    Condensació : de gas a líquid.

    Sublimació : de sòlid a gas.

    Sublimació inversa :  de gas a sòlid.

9. Els  canvis d'estat es poden utilitzar per fabricar objectes, construir carreteres, per extreure sal,..

10 .Els canvis químics són aquells en què unes substàncies es transformen en unes altres de diferents.

     Són la oxidació i la combustió.

11. -

        Perquè l'oli té menys densitat que l'aigua.

        Les boletes tenen més densitat que l'aigua.

        sopa : mescla heterogènia.

        aigua de mar :  homogènia.

        aigua i oli :  decantació.

        sal i aigua : evaporació.

        ferro i sorra. separació magnètica.

       pedres i aigua :  filtració.

                                        Bon examen  !!.

autoavaluació unitat - 1

AUTOAVALUACIO   UNITAT - 1

Preguntes :
1 -En què consisteix la nutrició?.
2 - Tipus de nutrients.
3 - Processos que intervenen en la nutrició.
4- En què consisteix el procés digestiu i on té lloc?
5 - Fases del procés digestiu.
6 - L'aparell digestiu està format per .....
7 - Explica el procés de la digestió.
8 - En què consisteix la respiració i on té lloc?.
9 - Parts de l'aparell respiratori.
10 - Explica el procés de la respiració.
11- Quins hàbits d´higiene hem de tenir en compte per tenir cura de l'aparell digestiu?
12 -Qué significa una dieta saludable?.
13 - Quins consells s´han de seguir a l'hora de tenir cura de l'aparell respiratori?.                            14 - En una dieta  equilibrada s,han de prendre aliments de tots els grups i en les proporcions 
         adequades. Anomena quins grups  formen la roda dels aliments i per quins aliments estan     
         formats.

         

                                                        --------------------------------------
Respostes :

1 - En obtentir la  matèria i energia que necessitem per viure.
2 - Glúcids : pa, pasta, arròs, patates, llegums, sucre, mel i fruites.
     Greixos : oli, mantega, cansalada,...
     Proteïnes : carn, peix, ous, productes lactis i llegums
3 - L'aparell digestiu, l'aparell respiratori, l'aparell circulatori i l'aparell excretor.
4 - En obtenir nutrients dels aliments. Té lloc a l'aparell digestiu.

5 - Digestió, absorció i eliminació de rebuigs.

6 - - Tub digestiu : format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
     - Glàndules annexes :  salivals, fetge i pàncrees.

4 -L'aliment entra per la boca , s,esmicola amb les dents i es barreja amb la saliva formant el bol       alimentari . El bol passa per la faringe, esòfag i arriba a l'estómac. Allí es barreja  amb els sucs       gàstrics i es forma el quim. El quim passa a l'intestí prim i es barreja amb els sucs intestinals i 
    també amb el suc pancreàtic i la bilis, convertint-se en el quil.
    El quil està format per nutrients i substàncies de rebuig.Els nutrients passen a la sang pels             capil.lars de les vellositats intestinals i les substàncies de rebuig van cap a l'intestí gros i es 
    transformen en excrements, que són expulsats a l'exterior per l'anus.

5 - Consisteix en agafar oxigen, perquè les cèl.lules el puguin combinar amb els nutrients per 
    obtenir energia, i treure diòxid de carboni.

6 - a - Vies respiratòries : fosses nassals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols i alveols
           pulmonars.
     b - Pulmons :  .

7 - L'aire entra per les fosses nassals i passa per la faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquiols      fins als alvèols pulmonars.
    Als capil.lars sanguinis dels alvèols , l'oxigen passa  a la sang i el diòxid de carboni passa de la 
    sang a l'aire. D'això en diem intercanvi de gasos.

8 - En retirar les substàncies de rebuig que es produeixen en el procés de nutrició i expulsar-les a
     l'exterior.

9- ronyons  : filtren la sang separant les substàncies de rebuig i obtenen l'orina.
    urèters :  condueixen l'orina des dels ronyons a la bufeta.
    bufeta : acumula l'orina.
    uretra :  condueix l'orina des de la bufeta fins a l'exterior.

10 - Aigua, sals minerals i substàncies de rebuig.
       *  Si has encertat entre 15 i 17 respostes ,ja està prepara't - da per per fer la proba.
         

          Ànims, que ho faràs molt bé!!!.

Arc de mitja volta i arc apuntat.

ARC DE MITJA VOLTA I ARC APUNTAT.

  

    Arc  de mitja volta. 

  Arc apuntat.

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA.

LA POBLACIÓ.

La població  d'un territori és el nombre total de persones que hi viuen.
El creixement natural d'una població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.
El creixement migratori és la diferència entre el nombre d'immigrants que arriben a un territori i el d'emigrants que s'en van.
Catalunya té més de 7 milions d'habitants. Ha sofert un gran creixement gràcies al creixement natural positiu i   les migracions.
El creixement natural és positiu. quan hi ha més natalitat que mortalitat. Si la mortalitat és superior a la natalitat, és negatiu.
La migració es produeix quan la població es desplaça a viure d'un lloc a un altre.Podem distingir entre :

• Emigració : les persones que surten d'una població i van a una altra.

• Immigració : les persones que arriben a un lloc,  per treballar-hi o viure-hi.

Les migracions poden ser :

• Internes : dins d'un mateix estat.Exemple :  de Madrid a Catalunya.

• Externes : cap a un altre estat . Exemple:  De Catalunya a Alemanya.

El creixement migratori de Catalunya és positiu, perquè la immigració supera a l'emigració.
A Catalunya, la població femenina supera a la masculina : hi ha més dones que homes.
El grup més nombrós de gent està entre els 20 .50 anys,tot i que cada vegada hi ha més gent gran.
La densitat de població ens indica el nombre d'habitants que hi ha en cada kilòmetre quadrat de superfície.

Densitat =  nombre d'habitants                 Kilòmetres quadrats de superfície.

A Catalunya tenim una densitat de població d'uns 224 habitants/kilòmetre quadrat.
La població està repartida de manera desigual : les comarques interiors estan poc poblades i la major part de gent viu a les ciutats i al litoral.
Les comarques més poblades són : Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Comarques força poblades són : Garraf, Tarragonès, Gironès i Segrià.
Les comarques menys poblades són les del Pirineu.

LA POBLACIÓ I EL TREBALL

Segons la relació que tenen amb el treball, podem classificar els habitants d'un territori en : 

• Població activa :  Les persones que estan en edat de treballar i poden fer-ho.Cal distingir entre:        

        Població ocupada : persones que treballen i reben diners a canvi.  

        Població aturada : Persones que busquen feina o estan a l'atur.

• Població inactiva :  les persones que no poden treballar o que treballen sense cobrar un sou a canvi del seu treball, com són les mestresses de casa, malalts, jubilats, gent de menys de 16 anys i estudiants.       

La població treballa en tres sectors :

SECTOR PRIMARI .  Comprèn les següents activitats : agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura.

Dins de l'agricultura ,cal diferenciar entre :

• Conreus de secà :    Són els cereals ,com ara el blat i l' ordi, la vinya,olivera , fruits secs i farratges (menjar per animals).
• Conreus de regadiu : arbres fruiters, com presseguers,pomeres i pereres, les hortalisses  i l'arròs. 

Dins la ramaderia , tenim :

•  Ramaderia estabulada o intensiva :     es crien els animals en granges o estables . S'hi cria bestiar porcí,aviram,boví i oví. 

        Porcí : porcs        Aviram : aus.       

        Boví : vaques, vedells,..        Oví : corders,ovelles,..

• Ramaderia extensiva : els animals que pasturen a l'aire lliure, com vaques, ovelles, porcs, cavalls,...

Dins la pesca, els ports més importants són els de :

Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i San Carles de la Ràpita.

Dins la mineria,són importants les pedreres del Garraf i el Baix LLobregat i les mines de sal de Súria i al Bages.

SECTOR SECUNDARI. Comprèn la construcció i les activitats industrials.

La construcció havia estat fins ara una de les activitats més importants,ocupant a molta gent.Les comarques més importants han estat : El Barcelonès, el baix Llobregat, el Vallès Occidental,el Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

Les indústries,segons el què fabriquen, poden ser :

Bàsiques . Elaboren productes semielaborats per a altres indústries, com ara el ciment i l'acer.                                                                                                                      De bens d'equipament . Elaboren productes que s'utilitzen per fabricar-ne altres,    com les màquines.                                                                                                           De béns de consum . Fabriquen productes que les persones consumim directament, com són els aliments.

La indústria es concentra a les comarques del Barcelonès,Baix Llobregat,Vallès Oriental, Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

A Catalunya predomina :

• La indústria química. Fabrica medicaments, pintures, plàstics ,..En trobem al Camp de Tarragona, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• La indústria dels metalls.Fabriquen automòbils,electrodomèstics,material electrònic i elèctric.
• La indústria agroalimentària. Fabriquen tota classe d'aliments : oli, llet i derivats, embotits,..
• La indústria de les noves tecnologies. Fabrica components informàtics i per telecomunicacions.
• La indústria de la construcció.Fabrica material per a les construccions.
• La indústria tèxtil. Produeix teixits i roba de confecció.

L'energia que utilitzen les indústries s'obté dels combustibles, com el carbó,gas natural , petroli i urani. També s'utilitza energia eòlica, solar i hidroelèctrica.

Cal tenir en compte que les fonts d'energia poden renovables,com és el sol, el vent i l'aigua, i no renovables, com el carbó,petroli, gas natural,...

EL SECTOR TERCIARI .Comprèn el turisme, comerç i transport.

El turisme pot ser :

• De costa : al litoral.
• De muntanya : a les zones del Pirineu.
• Rural :  a les petites poblacions.
• Cultural : als llocs on hi ha patrimoni històric o artístic.

El comerç pot ser : 

• Interior : dins el mateix pais. Dins de Catalunya o dins d'Espanya.
• Exterior : entre uns països i uns altres. Exemple : entre França i Espanya.

El transport pot ser :

• Terrestre : per carretera , mitjançant tren, camions, furgonetes,...
• Marítim : en vaixell. Els ports més importants són : el de Barcelona i el de Tarragona.
• Aeri :  per avió.

                                                                        

EL CLIMA A CATALUNYA

EL CLIMA A CATALUNYA.

Mapa dels climes

Els canvis de temps tenen lloc a l'atmosfera, que és la capa de gasos que envolta la Terra.

El clima el formen els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys i varia d'unes zones a unes altres de la Terra.

Per conèixer les característiques d'un clima, cal saber la temperatura que hi fa  ,les precipitacions que hi cauen i els vents.

La temperatura són els graus de calor o fred que mesura el termòmetre.

Les precipitacions són la quantitat d'aigua de pluja,calamarsa o neu que cau en cada lloc, mesurat amb el pluviòmetre.

Experiència : Construix tu mateix un pluviòmetre casolà : 

Material : una botella d'aigua transparent i buida. buida.

Agafes una botella d'aigua i la talles per la meitat.La part de dalt la poses de cap avall i la introdueixes dins la part de baix com si es tractés d'un embut. Esperes que plogui i quan hi hagi aigua dins la botella ja podràs saber la quantitat de pluja que ha caigut.

Si tenim en compte que 1 mm d'aigua equival a 1 litre / m2, sabràs l'aigua que ha caigut mesurant els mm d'aigua caiguda dins la botella amb un regle.

Has vist què fàcil és?

Els factors que influeixen en el clima són : 

• La distància al mar. L'aigua del mar es refreda o s'escalfa més lentament que la terra, per això atempera les zones properes a la costa i fa que la seva temperatura sigui més suau que a les zones d'interior, on fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.
• El relleu . La temperatura disminueix amb l'altitud. A les zones elevades hi fa més fred i també és més humit,perquè els núvols xoquen contra les muntanyes i provoquen pluja.
• La proximitat a l'Equador.A les zones més pròximes a l'Equador, que reben més calor del Sol, hi fa molta més calor que a les zones que s'atansen als pols, on hi fa molt fred.

ELS CLIMES DE CATALUNYA:

CLIMA MEDITERRANI LITORAL :       

• A les zones properes a la costa.    
• A la primavera i tardor : temperatures suaus.  
• Estius :  una mica calorosos.  
• Hiverns : no molt freds.

CLIMA MEDITERRANI INTERIOR :   

•  A les terres de l'interior .  
•  Estius : calorosos. 
•  Hiverns : freds.
•  Es pot distingir tres varietats : humit, sec i extremat.  
• A Lleida tenim el clima mediterrani extremat,amb hiverns molt fredso estius molt calorosos.     

CLIMA D'ALTA MUNTANYA :  

• Al Pirineu.  
• Estius : frescos i suaus.Precipitacions abundants.  
• Hiverns :  Molt llargs i freds ,amb neu i pluja.

CLIMA ATLÀNTIC:  

•  A la Vall d'Aran. 
•  Estius :  frescos.        
•  Hiverns : molt freds.    
•  Precipitacions abundants pels vents que venen de l'Oceà Atlàntic.

                  TIPUS DE PAISATGES :

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

Climogrames.

Autoavaluació:

1- Què és el clima?.

2 - Quins factors influeixen en el clima?.

3 - Tipus de climes que es donen  a Catalunya, indicant les zones o es produeix cada clima, les 
     característiques  i la vegetació que hi creix.

4 - Paisatges de la Catalunya humida. Zones i vegetació que hi creix.

5 - Paisatges de la Catalunya seca. Zones i vegetació que hi creix.

RESPOSTES :

1 - El clima ve indicat pels diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos  
      anys.
2 - Factors :

• La distància al mar. A les zones prop de la costa,el clima és més suau. El mar tempera ,perquè s'escalfa i es refreda més lentament que la terra.
• El relleu. La temperatura disminueix amb l'altitud.
• La proximitat a l'equador. A les zones més properes a l'equador,les temperatures són més altes. A les zones properes als pols són més fredes.

3 - Mediterrani Litoral :
    Zona :  prop de la costa.
    Estius :  calorosos.
    Hiverns : suaus.
    Primavera i tardor :  suaus.

    Mediterrani interior : 
    Zona :  zones dl'interior.
    Hiverns : freds.
    Estius : molt calorosos.
    * Cal diferenciar tres varietats : humit, sec i extremat.

    D'alta muntanya :
    Zona : Pirineu.
    Hiverns :  molt freds i llargs. Hi neva sovint.
    Estius : frescos i suaus.
    Precipitacions abundants.

    Atlàntic :
    Zona :  en una petita zona de la Vall d'Aran.
    Hiverns :  molt freds.
    Estius :  frescos.
    Precipitacions molt abundants pels vents humits de l'Atlàntic.

4 - 

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

5 - 

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

   

        - Entre 2.500 i 3.000 metres .

RESUM-ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA

RESUM - ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA.

PIRINEUS :   .

• PIRINEU AXIAL .: El formen muntanyes escarpades i altes.Amb cims de més de 3000 m d'alçada.

        Pica d'Estats  -  3.143m

        Bessiberri Nord  -  3.015 m

         Bessiberri Sud  -  3.024 m

• PRE-PIRINEU : Amb muntanyes que tenen una alçada inferior a 3.000 m.

          Pedraforca - 2.497.        

         Boumort  -  2.077 m.        

         Serra del Cadí      i      Serra del Montsec.

SERRALADA TRANSVERSAL:
     Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral.El cim més alt és :

     Puigsacalm  - 1.525 m

DEPRESSIÓ CENTRAL 

Zona plana entre pre-pirineu, serralada prelitoral i serralada transversal.

Té planes i altiplans.

Pla de Lleida

PLa  d'Urgell

Plana de Vic

Pla de Bages

Altiplà de la Segarra 

Altiplà del Solsonès.

SISTEMA MEDITERRANI.

Format per serralades,que discorren paral.leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.

• SERRALADA PRELITORAL

Des de les Guilleries fins als ports de Besseit. Formada per :Serra de Prades.Serra de Montsant.MontserratMontsenyTuró de l'Home (1.706 m)

• DEPRESSIÓ PRELITORAL

És una plana allargada,que separa la serralada Prelitoral de la Litoral.

• SERRALADA LITORAL.

És un conjunt de serres que va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià.Format per:Massís del Garraf.Serra de Collserola.Montnegre.

PLANES LITORALS

Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,PLa de l'Empordà

COSTES.

• Costa alta. amb penyasegats.Els accidents més importants són:

        Cap de Creus i Cap de Begur, Golf de Roses i les Illes Medes.

• Costa baixa :platges extenses de sorra fina. Cal destacar:

       Cap se Salou i golf de Sant Jordi.

DELTES: Extensions de terreny que s'han format a partir de la terra que ha arrossegat un riu fins a la seva desembocadura al mar i allí s'ha sedimentat.

      Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,Pla de l'Empordà.