Arc de mitja volta i arc apuntat.

ARC DE MITJA VOLTA I ARC APUNTAT.

  

    Arc  de mitja volta. 

  Arc apuntat.

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA.

LA POBLACIÓ.

La població  d'un territori és el nombre total de persones que hi viuen.
El creixement natural d'una població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.
El creixement migratori és la diferència entre el nombre d'immigrants que arriben a un territori i el d'emigrants que s'en van.
Catalunya té més de 7 milions d'habitants. Ha sofert un gran creixement gràcies al creixement natural positiu i   les migracions.
El creixement natural és positiu. quan hi ha més natalitat que mortalitat. Si la mortalitat és superior a la natalitat, és negatiu.
La migració es produeix quan la població es desplaça a viure d'un lloc a un altre.Podem distingir entre :

• Emigració : les persones que surten d'una població i van a una altra.

• Immigració : les persones que arriben a un lloc,  per treballar-hi o viure-hi.

Les migracions poden ser :

• Internes : dins d'un mateix estat.Exemple :  de Madrid a Catalunya.

• Externes : cap a un altre estat . Exemple:  De Catalunya a Alemanya.

El creixement migratori de Catalunya és positiu, perquè la immigració supera a l'emigració.
A Catalunya, la població femenina supera a la masculina : hi ha més dones que homes.
El grup més nombrós de gent està entre els 20 .50 anys,tot i que cada vegada hi ha més gent gran.
La densitat de població ens indica el nombre d'habitants que hi ha en cada kilòmetre quadrat de superfície.

Densitat =  nombre d'habitants                 Kilòmetres quadrats de superfície.

A Catalunya tenim una densitat de població d'uns 224 habitants/kilòmetre quadrat.
La població està repartida de manera desigual : les comarques interiors estan poc poblades i la major part de gent viu a les ciutats i al litoral.
Les comarques més poblades són : Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Comarques força poblades són : Garraf, Tarragonès, Gironès i Segrià.
Les comarques menys poblades són les del Pirineu.

LA POBLACIÓ I EL TREBALL

Segons la relació que tenen amb el treball, podem classificar els habitants d'un territori en : 

• Població activa :  Les persones que estan en edat de treballar i poden fer-ho.Cal distingir entre:        

        Població ocupada : persones que treballen i reben diners a canvi.  

        Població aturada : Persones que busquen feina o estan a l'atur.

• Població inactiva :  les persones que no poden treballar o que treballen sense cobrar un sou a canvi del seu treball, com són les mestresses de casa, malalts, jubilats, gent de menys de 16 anys i estudiants.       

La població treballa en tres sectors :

SECTOR PRIMARI .  Comprèn les següents activitats : agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura.

Dins de l'agricultura ,cal diferenciar entre :

• Conreus de secà :    Són els cereals ,com ara el blat i l' ordi, la vinya,olivera , fruits secs i farratges (menjar per animals).
• Conreus de regadiu : arbres fruiters, com presseguers,pomeres i pereres, les hortalisses  i l'arròs. 

Dins la ramaderia , tenim :

•  Ramaderia estabulada o intensiva :     es crien els animals en granges o estables . S'hi cria bestiar porcí,aviram,boví i oví. 

        Porcí : porcs        Aviram : aus.       

        Boví : vaques, vedells,..        Oví : corders,ovelles,..

• Ramaderia extensiva : els animals que pasturen a l'aire lliure, com vaques, ovelles, porcs, cavalls,...

Dins la pesca, els ports més importants són els de :

Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i San Carles de la Ràpita.

Dins la mineria,són importants les pedreres del Garraf i el Baix LLobregat i les mines de sal de Súria i al Bages.

SECTOR SECUNDARI. Comprèn la construcció i les activitats industrials.

La construcció havia estat fins ara una de les activitats més importants,ocupant a molta gent.Les comarques més importants han estat : El Barcelonès, el baix Llobregat, el Vallès Occidental,el Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

Les indústries,segons el què fabriquen, poden ser :

Bàsiques . Elaboren productes semielaborats per a altres indústries, com ara el ciment i l'acer.                                                                                                                      De bens d'equipament . Elaboren productes que s'utilitzen per fabricar-ne altres,    com les màquines.                                                                                                           De béns de consum . Fabriquen productes que les persones consumim directament, com són els aliments.

La indústria es concentra a les comarques del Barcelonès,Baix Llobregat,Vallès Oriental, Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

A Catalunya predomina :

• La indústria química. Fabrica medicaments, pintures, plàstics ,..En trobem al Camp de Tarragona, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• La indústria dels metalls.Fabriquen automòbils,electrodomèstics,material electrònic i elèctric.
• La indústria agroalimentària. Fabriquen tota classe d'aliments : oli, llet i derivats, embotits,..
• La indústria de les noves tecnologies. Fabrica components informàtics i per telecomunicacions.
• La indústria de la construcció.Fabrica material per a les construccions.
• La indústria tèxtil. Produeix teixits i roba de confecció.

L'energia que utilitzen les indústries s'obté dels combustibles, com el carbó,gas natural , petroli i urani. També s'utilitza energia eòlica, solar i hidroelèctrica.

Cal tenir en compte que les fonts d'energia poden renovables,com és el sol, el vent i l'aigua, i no renovables, com el carbó,petroli, gas natural,...

EL SECTOR TERCIARI .Comprèn el turisme, comerç i transport.

El turisme pot ser :

• De costa : al litoral.
• De muntanya : a les zones del Pirineu.
• Rural :  a les petites poblacions.
• Cultural : als llocs on hi ha patrimoni històric o artístic.

El comerç pot ser : 

• Interior : dins el mateix pais. Dins de Catalunya o dins d'Espanya.
• Exterior : entre uns països i uns altres. Exemple : entre França i Espanya.

El transport pot ser :

• Terrestre : per carretera , mitjançant tren, camions, furgonetes,...
• Marítim : en vaixell. Els ports més importants són : el de Barcelona i el de Tarragona.
• Aeri :  per avió.

                                                                        

EL CLIMA A CATALUNYA

EL CLIMA A CATALUNYA.

Mapa dels climes

Els canvis de temps tenen lloc a l'atmosfera, que és la capa de gasos que envolta la Terra.

El clima el formen els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys i varia d'unes zones a unes altres de la Terra.

Per conèixer les característiques d'un clima, cal saber la temperatura que hi fa  ,les precipitacions que hi cauen i els vents.

La temperatura són els graus de calor o fred que mesura el termòmetre.

Les precipitacions són la quantitat d'aigua de pluja,calamarsa o neu que cau en cada lloc, mesurat amb el pluviòmetre.

Experiència : Construix tu mateix un pluviòmetre casolà : 

Material : una botella d'aigua transparent i buida. buida.

Agafes una botella d'aigua i la talles per la meitat.La part de dalt la poses de cap avall i la introdueixes dins la part de baix com si es tractés d'un embut. Esperes que plogui i quan hi hagi aigua dins la botella ja podràs saber la quantitat de pluja que ha caigut.

Si tenim en compte que 1 mm d'aigua equival a 1 litre / m2, sabràs l'aigua que ha caigut mesurant els mm d'aigua caiguda dins la botella amb un regle.

Has vist què fàcil és?

Els factors que influeixen en el clima són : 

• La distància al mar. L'aigua del mar es refreda o s'escalfa més lentament que la terra, per això atempera les zones properes a la costa i fa que la seva temperatura sigui més suau que a les zones d'interior, on fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.
• El relleu . La temperatura disminueix amb l'altitud. A les zones elevades hi fa més fred i també és més humit,perquè els núvols xoquen contra les muntanyes i provoquen pluja.
• La proximitat a l'Equador.A les zones més pròximes a l'Equador, que reben més calor del Sol, hi fa molta més calor que a les zones que s'atansen als pols, on hi fa molt fred.

ELS CLIMES DE CATALUNYA:

CLIMA MEDITERRANI LITORAL :       

• A les zones properes a la costa.    
• A la primavera i tardor : temperatures suaus.  
• Estius :  una mica calorosos.  
• Hiverns : no molt freds.

CLIMA MEDITERRANI INTERIOR :   

•  A les terres de l'interior .  
•  Estius : calorosos. 
•  Hiverns : freds.
•  Es pot distingir tres varietats : humit, sec i extremat.  
• A Lleida tenim el clima mediterrani extremat,amb hiverns molt fredso estius molt calorosos.     

CLIMA D'ALTA MUNTANYA :  

• Al Pirineu.  
• Estius : frescos i suaus.Precipitacions abundants.  
• Hiverns :  Molt llargs i freds ,amb neu i pluja.

CLIMA ATLÀNTIC:  

•  A la Vall d'Aran. 
•  Estius :  frescos.        
•  Hiverns : molt freds.    
•  Precipitacions abundants pels vents que venen de l'Oceà Atlàntic.

                  TIPUS DE PAISATGES :

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

Climogrames.

Autoavaluació:

1- Què és el clima?.

2 - Quins factors influeixen en el clima?.

3 - Tipus de climes que es donen  a Catalunya, indicant les zones o es produeix cada clima, les 
     característiques  i la vegetació que hi creix.

4 - Paisatges de la Catalunya humida. Zones i vegetació que hi creix.

5 - Paisatges de la Catalunya seca. Zones i vegetació que hi creix.

RESPOSTES :

1 - El clima ve indicat pels diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos  
      anys.
2 - Factors :

• La distància al mar. A les zones prop de la costa,el clima és més suau. El mar tempera ,perquè s'escalfa i es refreda més lentament que la terra.
• El relleu. La temperatura disminueix amb l'altitud.
• La proximitat a l'equador. A les zones més properes a l'equador,les temperatures són més altes. A les zones properes als pols són més fredes.

3 - Mediterrani Litoral :
    Zona :  prop de la costa.
    Estius :  calorosos.
    Hiverns : suaus.
    Primavera i tardor :  suaus.

    Mediterrani interior : 
    Zona :  zones dl'interior.
    Hiverns : freds.
    Estius : molt calorosos.
    * Cal diferenciar tres varietats : humit, sec i extremat.

    D'alta muntanya :
    Zona : Pirineu.
    Hiverns :  molt freds i llargs. Hi neva sovint.
    Estius : frescos i suaus.
    Precipitacions abundants.

    Atlàntic :
    Zona :  en una petita zona de la Vall d'Aran.
    Hiverns :  molt freds.
    Estius :  frescos.
    Precipitacions molt abundants pels vents humits de l'Atlàntic.

4 - 

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

5 - 

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

   

        - Entre 2.500 i 3.000 metres .

RESUM-ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA

RESUM - ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA.

PIRINEUS :   .

• PIRINEU AXIAL .: El formen muntanyes escarpades i altes.Amb cims de més de 3000 m d'alçada.

        Pica d'Estats  -  3.143m

        Bessiberri Nord  -  3.015 m

         Bessiberri Sud  -  3.024 m

• PRE-PIRINEU : Amb muntanyes que tenen una alçada inferior a 3.000 m.

          Pedraforca - 2.497.        

         Boumort  -  2.077 m.        

         Serra del Cadí      i      Serra del Montsec.

SERRALADA TRANSVERSAL:
     Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral.El cim més alt és :

     Puigsacalm  - 1.525 m

DEPRESSIÓ CENTRAL 

Zona plana entre pre-pirineu, serralada prelitoral i serralada transversal.

Té planes i altiplans.

Pla de Lleida

PLa  d'Urgell

Plana de Vic

Pla de Bages

Altiplà de la Segarra 

Altiplà del Solsonès.

SISTEMA MEDITERRANI.

Format per serralades,que discorren paral.leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.

• SERRALADA PRELITORAL

Des de les Guilleries fins als ports de Besseit. Formada per :Serra de Prades.Serra de Montsant.MontserratMontsenyTuró de l'Home (1.706 m)

• DEPRESSIÓ PRELITORAL

És una plana allargada,que separa la serralada Prelitoral de la Litoral.

• SERRALADA LITORAL.

És un conjunt de serres que va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià.Format per:Massís del Garraf.Serra de Collserola.Montnegre.

PLANES LITORALS

Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,PLa de l'Empordà

COSTES.

• Costa alta. amb penyasegats.Els accidents més importants són:

        Cap de Creus i Cap de Begur, Golf de Roses i les Illes Medes.

• Costa baixa :platges extenses de sorra fina. Cal destacar:

       Cap se Salou i golf de Sant Jordi.

DELTES: Extensions de terreny que s'han format a partir de la terra que ha arrossegat un riu fins a la seva desembocadura al mar i allí s'ha sedimentat.

      Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,Pla de l'Empordà.

COMARQUES DE CATALUNYA

En aquest enllaç podràs practicar situant les comarques al seu lloc corresponent:


http://ciclemitja09.blogspot.com.es/2011/04/aprenem-situar-les-comarques-de.html


Gaudeix una estona!

EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA

EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA

El clima és el tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg dels anys.És a dir, les temperatures, les precipitacions i els vents.

El clima varia d'unes zones a unes altres de la Terra.

El clima està influenciat per diferents factors :

• La distància al mar. El mar suavitza les temperatures de la costa,perquè l'aigua s'escalfa i es refreda més lentament.Per això, a les zones d'interior fa més fred a l'hivern i a l'estiu més calor.
• El relleu. Amb l'altitud, disminueix la temperatura.Com més altitud té una zona, més freda i humida és.
• La proximitat a l'equador .Les zones pròximes a l'equador són més calentes i les més properes als pols són molt més fredes.

ELS CLIMES A CATALUNYA:

• CLIMA MEDITERRANI LITORAL . 
• Està situat a  les terres properes a la costa.
• Primavera i tardor amb temperatures suaus.
• Estius calorosos i hiverns freds.
• CLIMA MEDITERRANI INTERIOR.
• Està situat a les terres de l'interior de Catalunya.
• Hiverns 

• Temperatures susaus

EL RELLEU DE CATALUNYA

EL RELLEU DE CATALUNYA:

El relleu és el conjunt de formes que té la superfície de la terra.Podem parlar de dos tipus de relleu:

• Relleu d'interior : Està format per 

           - Muntanyes : Són grans elevacions del terreny.Tenim :

                  Serra : Un conjunt de muntanyes alineades.
                  Serralada o sistema muntanyós : és un conjunt de serres.

            - Planes :  Són grans extensions de terreny  pla i horitzontal.

                 Altiplans : Planes elevades.

                 Depressions : Planes enfonsades a menys altitud que les terres del voltant.

• Relleu de costa :  Està format pels terrrenys que estan en contacte amb el mar. Així tenim :

           - Cap : És un entrant del terra al mar.

           - Badia : És una entrada de mar a la terra,Si és petita s'anomena cala i si és gran, 

                         golf.

           - Península : És un tros de terra que entra cap al mar,envoltat d'aigua per tots 

             costats menys per un, l'istme. Éspanya és una península.

                LES GRANS UNITATS DE RELLEU CATALÀ:

Catalunya està al nord de la península ibèrica. Limita :

Al nord : amb França i Andorra.

Al sud : amb la Comunitat Valenciana.

A l'est: amb el mar Mediterrani.

A l'oest : amb Aragó.

El relleu català està dividit en quatre parts:

1.EL PIRINEU :  Està dividit en dos unitats :

• PIRINEU AXIAL : Està format per muntanyes grans i escarpades,amb cims de més de 3.000 metres d'altura: Pica d'Estats (3.143 m.), Besiberri Nord (3.015 m)i Besiberri Sud(3.024 m.).
• PREPIRINEU   És un conjunt de serres paral.leles que no arriben als 3.000 m d'altura: Pedraforca(2.497 m), Boumort (2.077 m), Serra del Cadí, Serra del Montsec.

2. LA SERRALADA TRANSVERSAL : Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empordà de la Depressió Central. La muntanya més alta és el : Puigsacalm (1.525 m).

3 . LA DEPRESSIÓ CENTRAL :  Està situada entre el Prepirineu,la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. El seu relleu és molt variat.Té turons, valls, planes i altiplans. Té tres grans superfícies planes on es concentren la majoria dels conreus de Catalunya:

1- Pla de Lleida i pla d'Urgell, a l'oest.

2 - Altiplà de la Segarra i el del Solsonès, al centre.

3 - Plana de Vic i el pla de Bages, a l'est.

4 . EL SISTEMA MEDITERRANI : Està format per:

• La serralada Prelitoral . Des de Les Guilleries fins als ports de Bessseit.Hi ha la Serra de Prades, la    del Montsant, la de Montserrat i el Montseny, ambel turó de l'Home (1.706 m).
• La serralada Litoral :  Des de les Gavarres fins a la serra del Montsià. Està molt a prop del mar. Hi ha el Massís del Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre.
• La depressió prelitoral:És una plana allargada que separa les serralades Prelitoral i Litoral..
• Les planes litorals : Són molt aprop de la costa. Tenim : el delta de l'Ebre, el Camp de Tarragona,el Maresme i el pla de l'Empordà.

LES COSTES .

La costa catalana té uns 550 km de llarg. El seu relleu té costa alta i costa baixa. A la part nord hi ha la costa alta,amb penyasegats, on tenim el cap de Creus, cap de Begur, golf de Roses i Illes Medes.

A la part sud, hi ha la costa baixa, amb sorra fina. Tenim el cap de Salou i el golf de Sant Jordi.

Hi ha trams de costa que els ocupen els deltes dels rius com : el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Besós i l'Ebre.

ELS RIUS DE CATALUNYA:

Un riu és un corrent continu d'aigua, que neix a les muntnayes per acumulació de l'aigua de pluja o del desglaç de la neu a la primavera.

El riu discorre per un llit ,fa un recorregut / curs , porta una quantitat d'aigua / cabal que varia al llarg de l'any, és el règim.

Els rius catalans són molt desiguals en el curs, cabal i règim, per la influència del relleu i el clima.

LA XARXA FLUVIAL CATALANA

Una xarxa és un conjunt de rius,els seus afluents i els corrents d'aigua que recullen l'aigua d'una regió fins que  desemboca al mar. A Catalunya tenim tres xarxes :

1. XARXA DE L'EBRE. Formada per l'Ebre i els seus afluents  catalans.

• L'Ebre : és el més llarg i cabalós de Catalunya.Neix a la serralada Cantàbrica i desemboca al mar Mediterrani, formant un delta . El seu afluent és :

          - El Segre : Neix al Pririneu i recull l'aigua dels seus afluents : Noguera Pallaresa, Noguera Ribagor -

             çana i Valira.

    2. XARXA PIRINEU - MEDITERRANI : Neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani.Són :

• El Ter.
• El llobregat.
• El Fluvià.
• La Muga.

     3 . XARXA MEDITERRÀNIA : Són rius curts,perquè neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen

         al mar Mediterrani.

• Tordera.
• Besós.
• Foix.
• Gaià.
• Francolí.
• Sènia.

LLACS, EMBASSAMENTS I CANALS.

Les aigües superficials estan formades per l'aigua dels rius, del mar, dels llacs i dels embassaments.

Les aigües subterrànies discorren per sota terra, procedents de l'aigua de la pluja que s'hi filtra i s'acumulen en forma d'aqüífers.

Els llacs són acumulacions naturals d'aigua en una depressió del terreny. Al Pirineu tenim llacs glacials que procedeixen de la neu de les glaceres,com l'estany Tòrt de Rius.Al pla de l'Estany , tenim l'estany de Banyoles, el llac més gran de Catalunya.

En algunes zones planes a prop de la costa hi ha maresmes o aiguamolls, com els de l'Empordà, que són terrenys inundats a causa de l'aigua del mar d'una manera permanent.

Els embassaments o pantans són llacs artificials fets per l'home,per aprofitar l'aigua del curs d'un riu.Es construeix una paret o presa per retenir l'aigua i així poder-ne controlar el seu aprofitament.

Els embassaments els trobem al curs alt i mitjà dels rius.

Els embassaments amb més capacitat són : 

• El de Canelles ,al riu Noguera Ribagorçana.
• El de Rialb, al riu Segre.
• El de Tremp -Talarn, al riu Noguera Pallaresa.
• El de Susqueda, al riu Ter.

L'aigua dels embassaments s'utilitza :

- Pel consum humà.

- Per regar.

- Per produir energia elèctrica.

- Per activitats esportives.

També podem desviar l'aigua d'un riu construint canals, per portar aigua fins als camps de conreu.Els canals d'Urgell, aprofiten l'aigua del riu Segre per regar les comarques de l'Urgell,el Pla d'Urgell,la Noguera ,el Segrià i les Garrigues.

* En aquest enllaç podras practicar amb les xarxes hidrogràfiques.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/

      

• La serralada Prelitoral : des de les Guilleries fins als ports de Beseit: hi ha la serra de Prades,la del Montsant, la de Montserrat i el MOntseny,amb el Turó de l'Home (1.706m)