AUTOAVALUACIÓ NUTRICIÓ I RESPIRACIÓ

1 - Defineix què és la nutrició.

2 - Què són els nutrients?.  De quin tipus poden ser?. Posa exemples.

3 - Quins processos intervenen en la nutrició?.

4 - Quines fases comprèn el procès digestiu?. 

5 - Que passa a cada fase?.

6 - En què consisteix la respiració?.

7 - Explica el procès de la respiració.

8 - com s,anomenen els moviments respiratoris?. Explica-ho.

9 - Explica com hem de tenir cura de l.aparell digestiu.

10 - Com podem tenir cura de l.aparell respiratori?.

Respostes:

1 - La nutrició és un conjunt de processos mitjançant els quals obtenim la matèria i energia que    

      necessita el nostre cos per viure

2 - Tipus de nutrients:

    Glúcids : aporten energia. Com : la mel, el sucre, les fruites, el pa, la pasta, l'arròs, patates i 

                    llegums.

    Greixos :  aporten energia. Com  :  mantega, cansalada, olis.

    Proteïnes  :  aporten materials de construcció per crèixer i reparar el nostre cos. Com : carn,

                          peix, ous, productes lactis i llegums.

    Vitamines i sals minerals : per estar sans. Estan en tots els aliments, però sobretot a les fruites

                                                 i verdures.

3 - Els processos que intervenen en la nutrició són :   digestió, respiració, circulació i excreció.

4 - Les fases que comprèn el procés digestiu són: ingestió, digestió, absorció i defecació.

5 - Ingestió :  l'aliment entre per la boca , es mastega i es barreja amb la saliva formant el bol 

     alimentari.

     Digestió : el bol alimentari passa per la faringe i l'esòfag cap a l'estómac. Es barreja amb els 

     sucs gàstrics i es forma el quim. El quim passa a l,intestí prim i es barreja amb el suc intestinal, 

     el suc pancreàtic i la bilis, formant el quil. 

     Absorció :  l'in testí prim té uns plecs (vellositats intestinals) que contenen capil.lars sanguinis 

     que passen els nutrients cap a la sang.

     Defecació :  les restes dels aliments que no es poden digerir passen cap a l'intestí gros i es      

     transformen en excrements,que són expulsats a l'exterior per l'anus.

6 - La respiració consisteix a obtenir de l.aire oxigen i eliminar diòxid de carboni.

7 - L'aire entra per les fosses nasals, passa a la faringe, a la tràquea i als bronquis. Dels bronquis 

     passa als bronquíols i d'aquests als alveols pulmonars ,on es produeuix l'intercanvi de gasos : 

     l'oxigen passa a la sang i el diòxid de carboni passa de la sang a l'aire. 

8 - Els moviments respiratoris són dos : Inspiració i expiració.

      En la inspiració l'aire que entra omple els pulmons. En la expiració l'aire surt a l'exterior.

9 - Rentant-nos les mans abans de menjar i després d'anar al lavabo, cuinar i rentar bé els aliments, beure aigua potable, no compartir gots ni coberts. 

     

     Cal seguir una dieta saludable : completa, variada i equilibrada.

10 - Inspirar pel nas i expirar per boca i nas, respirar aire sense fum ni pols, ventilar l'habitació,

        respira bé quan fem esport, no fumar.

L' UNIVERS - AUTOAVALUACIÖ

Auto-avaluació de l'univers :

Preguntes : 

1 - El sistema solar està format per ........................................................................................................

2 - Què són els planetes ?.

3 - Anomena els planetes  i classifica'ls en interiors i exteriors.

4 - Característiques dels planetes.

5 - Moviments de la Terra.

6 - Moviments de la LLuna.

7 - Quan es produeixen els eclipsis?.

8 - L'univers està format per.......

9- Defineix els estels i les seves característiques.

10 - Defineix els termes següents :

       Constel.lacions.

       Galàxies.

       

RESPOSTES .

1 - El sistema solar està format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant, que són els planetes, els 

     satèl.lits, els planetes nans, els cometes, els asteroides.

2 - Els planetes són astres grans, amb forma esfèrica i sense llum pròpia que giren al voltant del Sol seguin 

     una òrbita circular.

    

3 - Segons la seva proximitat al Sol, podem classificar-los en :

     Interiors : Mercuri, Venus, La Terra, Mart

     Exteriors : Júpiter, Saturn, Urà i Plutó.

4 - La temperatura, el nombre de satèl.lits, el teemps que tarden a girar sobre ells mateixos i el temps que 

     tarden a girar al voltant del Sol.

5 - La Terra fa un moviment de rotació sobre ella mateixa tardant 24 hores produint els dies i les nits. I un 

     moviment de translació al voltant del Sol tardant 365 dies i originant les estacions de l'any.

6 - La LLuna tarda 28 dies en fer tant el moviment de rotació com el de translació. Durant la translació es 

     produeixen uns canvis anomenats fases : lluna nova, quart creixent ,lluna plena i quart minvant.

7 - Un eclipsi es produeix quan un astre n'oculta un altre.És a dir,quan el Sol,la LLuna i la Terra s'alineen.

      Podrem tenir eclipse de Sol quan la LLuna està entre el Sol i la Terra i  eclipse de lluna quan la Terra      

      està entre  el Sol i la LLuna.

8 - L'univers està format pel conjunt de tots els astres que hi ha i l'espai que hi ha entre ells.

9 - Els estels són esferes de gas que emeten llum i calor. Les seves característiques són la lluminositat, la 

     brillantor , el color i la mida.

10 - Les constel.lacions són conjunts d'estels que ens suggereixen diferents figures.

       Les galàxies són agrupacions d'estels entre els qual hi ha núvols enormes de pols i gas. El nostre sistema        solar està situat a la Via Làctia. 

Si has tingut més de 9 encerts ja estàs ben preparat - ada per la prova¡¡   

L'EXCRECIÓ .

Consisteix en  eliminar les substàncies de rebuig resultants del procès de la nutrició i expulsar-les a l'exterior.
L'aparell urinari està format per :

• Ronyons . Són dos òrgans situats a l'abdomen, als costats de la columna vertebral. Són els encarregats de netejar la sang.
• Urèters .Són dos tubs Que comuniquen els ronyons amb la bufeta.
• Bufeta de l'orina . Acumulada l'orina abans de ser expulsada a la uretra.
• Uretra . És un tub que comunica la bufeta amb l'exterior.

COM ES PRODUEIX L'EXCRECIÓ?

La sang del cos passa pels ronyons per a ser netejada. A cada ronyó hi arriba una artèria amb substàncies de rebuig, el ronyó filtra la sang i aquesta torna a sortir per una vena i continua el seu recorregut pel cos.

Aquestes substàncies de rebuig que ha retingut el ronyó, es barregen amb aigua formant l'orina.

L'orina surt dels ronyons, passa pels urèters i arriba a la bufeta, d'on sortirà per la uretra cap a l'exterior.

L'orina està composta per aigua,sals minerals i substàncies de rebuig.El seu color és groguenc.

LES GLÀNDULES SUDORÍPARES.

Estan situades a la pell i es on es forma un líquid anomenat  suor, que expulsa a l'exterior del cos substàncies de rebuig mitjançant els porus de la pell .També ajuda a regular la temperatura  del nostre cos refredant la pell quan aquesta s'evapora.La suor està composta per aigua i substàncies de rebuig .És molt semblant a l'orina però més diluïda.

COM TENIR CURA DE L'APARELL EXCRETOR?

Per prevenir malalties hem de seguir uns hàbits saludables:

• Beure un mínim de 2 litres d'aigua al dia.
• Evitar retenir massa estona l'orina a la bufeta, anant al wc can convingui.
• Netejar-se correctament (de davant cap al darrere) després d'orinar.
• Dutxar-se després de fer esport.
• Utilitzar roba i calçat que facilitin la transpiració.

AUTO-AVALUACIÓ.

1 - Per a què serveix la circulació de la sang?.

2 - Tipus de circulació.

3 - Quins òrgans formen l'aparell circulatori?.

4 - Tipus de vasos sanguinis .

5 - Quina funció fa la sang?. 
6 - Elements que formen la sang i funcions.
7 - En què consisteix l'excreció?. Explica tot el procès.
8 - Quins òrgans formen l'aparell excretor i quina és la seva funció?.
9 - Quina funció tenen les glàndules sudorípares?.
10 - Quins hàbits s'han de seguir per tenir cura de l'aparell excretor?.


RESPOSTES :

1 - Per transportar nutrients i oxigen per tot el cos i eliminar substàncies de rebuig.

2 - Circulació pulmonar : recorregut de la sang entre cor i pulmons.
     Circulació general : recorregut de la sang per tot el cos.

3 - Vasos sanguinis, sang i cor.

4 - Artèries : porten la sang del cor fins als òrgans del cos
     Venes : porten la sang dels òrgans cap al cor.
    Capil.lars : comuniquen artèries amb venes i condueixen la sang per l'interior dels òrgans.

5 - Transporta nutrients , oxigen i diòxid de carboni.

6 - Glòbuls vermells : transporten oxigen.
   
     Glòbuls blancs :   ens defensen de malalties.

     Plaquetes : taponen ferides.

     Plasma : Líquid que transporta els glòbuls i les plaquetes.

7 - En eliminar les substàncies de rebuig del cos mitjançant l'aparell excretor i les glàndules sudo 
      rípares.
      Al ronyó hi arriba sang per una artèria. El ronyó la filtra i separa les substàncies de rebuig i 
      les expulsa.

8 - Ronyons : netejen la sang.
     Urèters : tubets que comuniquen ronyons i bufeta.
     Bufeta :   acumula orina .
     Uretra :   tub que   comunica la bufeta amb l'exterior.

9 - Expulsen substàncies de rebuig mitjançant ña suor.

10 - Beure molta aigua, netejar-se bé després d'orinar, evitar retenir massa estona l'orina, dutxar-
    se després de fer esport i utilitzar roba i calçat transpirable.

Si has tingut de 9 a 10 encerts....          ENHORABONA¡¡¡¡¡

AUTOAVALUACIÓ   unitat  -  9

1- Defineix :   població   - creixement natural   - creixement migratori.

2 - En quins sectors es poden classificar les activitats en les que treballen les persones?.

3 - Què són les migracions?. Quins tipus en podem distingir?.

4 - Com està distribuïda la població catalana?.

5 - Explica la diferència entre població activa i inactiva.

6 - Quines activitats econòmiques comprèn el sector primari?.

7 - Anomena els diferents sectors industrials dins del sector secundari.

8- Tipus de turisme.

9 - Tipus de comerç.

10 - Tipus de transport.

                                         -------------------------------

RESPOSTES .

1 - La població és el nombre de persones que viuen en un territori.

     El creixement natural és la diferència entre la natalitat i la mortalitat d'un territori.

     El creixement migratori és la diferència entre la emigració i la immigració que es produeix en

     un territori.

2 - Les podem classificar en tres sectors : 

     Primari :  Comprèn els treballs que obtenen productes de la natura.

     Secundari :  comprèn els treballs que transformes les primeres matèries en productes elaborats

     Terciari :  comprèn els treballs que ofereixen serveis.

3- Les migracions són els desplaçaments de la població que marxa a viure a un altre lloc per 

     treballar-hi o viure-hi.  La immigració són les persones que arriben a un lloc .Emigració son les 

     persones que marxen d'un lloc.

4 - Està distribuída de manera desigual. Les comarques més poblades són les de costa i les menys 

     poblades les d'interior i de muntanya.

5 - Població activa són aquelles persones que estan en edat i condicions de treballar.Població 

     ocupada és la que treballa. La població aturada és la que s'ha quedat sense feina.

     Població inactiva són aquelles persones que no tenen edat ni estan en condicions de treballar.

     Com ara: jubilats, nens, malalts, estudiants i mestresses de casa.

6 - Agricultura : conreus de secà : cereals, fruits secs i farratges.

                           conreus de regadiu :  hortalisses, arròs, arbres fruiters.

     Ramaderia :  estabulada : en granges o estables.Bestiar oví,porcí, boví, aviram.

                            extensiva :  pasturen a l'aire lliure. Boví i oví.

7 - Indústries : química, agroalimentària, dels metalls, de les noves tecnologies, de la construcció i 

                          tèxtil.

8- Turisme de costa, rural o de muntanya i cultural.

9 - Comerç interior : dins del mateix país.

     Comerç exterior :  amb altres països.

10 - Terrestre : per carretera. En camions, furgonetes, tren.

        Marítim : per mar. En vaixells.

        Aeri  :  per l'aire. En avions.

     

AUTO-AVALUACIO   -  PROPIETATS DE LA MATERIA.

Preguntes: 

1- Què és la matèria?. Quines propietats té?.

2 -Calcula la densitat d'un cos que té una massa de 300 g i que ocupa un volum de 50 cm3.

3 - Tipus de substàncies . 

4 - Classes de mescles.

5 - Què és un aliatge?. 

6 -Sistemes de separació de mescles. 

7 - Què és un canvi d'estat?. Explica els diferents tipus.

8 - Tipus de canvis d'estat.

9  - On podem aplicar els canvis d'estat?

10 - Què són els canvis químics?. 

11 - A partir de les experiències realitzades a la classe, contesta a les següentes preguntes:
       - Perquè sura l'oli quan el barregem amb l'aigua?

      - Perquè s'enfonsa una boleta de vidre quan la tirem dins d'un recipient amb aigua?.

      - Quin tipus de mescla tenim ?.
        Una sopa de fideus.
        Aigua salada .
        
      - Quin tipus de separació de mescles utilitzaries  en cada cas?
        Aigua i oli.
        Sal i aigua.
        Ferro i sorra. 
        Pedres i aigua.

SOLUCIONS A LES PREGUNTES. 

1 . Tots els cossos estan formats de matèria.

     La matèria té unes propietas generals comunes a tot el què està format de matèria (massa, volum, 

     temperatura) i unes propietats característiques, que varien d'unes substàncies a les altres (color, trans-

     parència, duresa o densitat).

2 . d = _300 =    60 g/ cm3

               50

3 . Les substàncies poden ser pures o barrejades amb altres substàncies en mescles.

     Les mescles es poden separar per mitjà de mètodes senzills.

4 . Tenim mescles heterogènies quan estan compostes per components que es distingeixen fàcilment. Com

     per exemple :  sopa de fideus , una roca,..

    

     Les mescles homogènies estan compostes per substàncies que no es distingeixen amb facilitat.Per      

     exemple :  aigua del mar, aire,....

5 . Un aliatge és una mescla homogènia en què una o varies substàncies són metalls.Un exemple n'és el

     bronze.

6 .Per separar mescles podem utilitzar diferents sistemes:

   Filtració :  per separar mescles heterogènies formades per un sòlid d'un líquid.

   Decantació : per separar mescles heterogènies amb densitats diferents.

   Separació magnètica :  quan tenim un element que és ferro i l'altre no. Utilitzem un imant.

   Evaporació : quan en una mescla homogènia volem separar un líquid d'un sòlid.

7 . El canvi d'estat es produeix quan quan la matèria passa d'un estat a un altre enn augmentar o disminuir

    la temperatura.

8. Tipus :

    Fusió :  Pas de sòlid a líquid.

    Solidificació :  de lìquid a sòlid.

    Vaporització : de líquid a gas . Si es fa de manera ràpida , en direm ebullició. Si té lloc lentament, evapo-

    ració..

    Condensació : de gas a líquid.

    Sublimació : de sòlid a gas.

    Sublimació inversa :  de gas a sòlid.

9. Els  canvis d'estat es poden utilitzar per fabricar objectes, construir carreteres, per extreure sal,..

10 .Els canvis químics són aquells en què unes substàncies es transformen en unes altres de diferents.

     Són la oxidació i la combustió.

11. -

        Perquè l'oli té menys densitat que l'aigua.

        Les boletes tenen més densitat que l'aigua.

        sopa : mescla heterogènia.

        aigua de mar :  homogènia.

        aigua i oli :  decantació.

        sal i aigua : evaporació.

        ferro i sorra. separació magnètica.

       pedres i aigua :  filtració.

                                        Bon examen  !!.

autoavaluació unitat - 1

AUTOAVALUACIO   UNITAT - 1

Preguntes :
1 -En què consisteix la nutrició?.
2 - Tipus de nutrients.
3 - Processos que intervenen en la nutrició.
4- En què consisteix el procés digestiu i on té lloc?
5 - Fases del procés digestiu.
6 - L'aparell digestiu està format per .....
7 - Explica el procés de la digestió.
8 - En què consisteix la respiració i on té lloc?.
9 - Parts de l'aparell respiratori.
10 - Explica el procés de la respiració.
11- Quins hàbits d´higiene hem de tenir en compte per tenir cura de l'aparell digestiu?
12 -Qué significa una dieta saludable?.
13 - Quins consells s´han de seguir a l'hora de tenir cura de l'aparell respiratori?.                            14 - En una dieta  equilibrada s,han de prendre aliments de tots els grups i en les proporcions 
         adequades. Anomena quins grups  formen la roda dels aliments i per quins aliments estan     
         formats.

         

                                                        --------------------------------------
Respostes :

1 - En obtentir la  matèria i energia que necessitem per viure.
2 - Glúcids : pa, pasta, arròs, patates, llegums, sucre, mel i fruites.
     Greixos : oli, mantega, cansalada,...
     Proteïnes : carn, peix, ous, productes lactis i llegums
3 - L'aparell digestiu, l'aparell respiratori, l'aparell circulatori i l'aparell excretor.
4 - En obtenir nutrients dels aliments. Té lloc a l'aparell digestiu.

5 - Digestió, absorció i eliminació de rebuigs.

6 - - Tub digestiu : format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
     - Glàndules annexes :  salivals, fetge i pàncrees.

4 -L'aliment entra per la boca , s,esmicola amb les dents i es barreja amb la saliva formant el bol       alimentari . El bol passa per la faringe, esòfag i arriba a l'estómac. Allí es barreja  amb els sucs       gàstrics i es forma el quim. El quim passa a l'intestí prim i es barreja amb els sucs intestinals i 
    també amb el suc pancreàtic i la bilis, convertint-se en el quil.
    El quil està format per nutrients i substàncies de rebuig.Els nutrients passen a la sang pels             capil.lars de les vellositats intestinals i les substàncies de rebuig van cap a l'intestí gros i es 
    transformen en excrements, que són expulsats a l'exterior per l'anus.

5 - Consisteix en agafar oxigen, perquè les cèl.lules el puguin combinar amb els nutrients per 
    obtenir energia, i treure diòxid de carboni.

6 - a - Vies respiratòries : fosses nassals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols i alveols
           pulmonars.
     b - Pulmons :  .

7 - L'aire entra per les fosses nassals i passa per la faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquiols      fins als alvèols pulmonars.
    Als capil.lars sanguinis dels alvèols , l'oxigen passa  a la sang i el diòxid de carboni passa de la 
    sang a l'aire. D'això en diem intercanvi de gasos.

8 - En retirar les substàncies de rebuig que es produeixen en el procés de nutrició i expulsar-les a
     l'exterior.

9- ronyons  : filtren la sang separant les substàncies de rebuig i obtenen l'orina.
    urèters :  condueixen l'orina des dels ronyons a la bufeta.
    bufeta : acumula l'orina.
    uretra :  condueix l'orina des de la bufeta fins a l'exterior.

10 - Aigua, sals minerals i substàncies de rebuig.
       *  Si has encertat entre 15 i 17 respostes ,ja està prepara't - da per per fer la proba.
         

          Ànims, que ho faràs molt bé!!!.

Arc de mitja volta i arc apuntat.

ARC DE MITJA VOLTA I ARC APUNTAT.

  

    Arc  de mitja volta. 

  Arc apuntat.

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

LA POBLACIÓ I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA.

LA POBLACIÓ.

La població  d'un territori és el nombre total de persones que hi viuen.
El creixement natural d'una població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat.
El creixement migratori és la diferència entre el nombre d'immigrants que arriben a un territori i el d'emigrants que s'en van.
Catalunya té més de 7 milions d'habitants. Ha sofert un gran creixement gràcies al creixement natural positiu i   les migracions.
El creixement natural és positiu. quan hi ha més natalitat que mortalitat. Si la mortalitat és superior a la natalitat, és negatiu.
La migració es produeix quan la població es desplaça a viure d'un lloc a un altre.Podem distingir entre :

• Emigració : les persones que surten d'una població i van a una altra.

• Immigració : les persones que arriben a un lloc,  per treballar-hi o viure-hi.

Les migracions poden ser :

• Internes : dins d'un mateix estat.Exemple :  de Madrid a Catalunya.

• Externes : cap a un altre estat . Exemple:  De Catalunya a Alemanya.

El creixement migratori de Catalunya és positiu, perquè la immigració supera a l'emigració.
A Catalunya, la població femenina supera a la masculina : hi ha més dones que homes.
El grup més nombrós de gent està entre els 20 .50 anys,tot i que cada vegada hi ha més gent gran.
La densitat de població ens indica el nombre d'habitants que hi ha en cada kilòmetre quadrat de superfície.

Densitat =  nombre d'habitants                 Kilòmetres quadrats de superfície.

A Catalunya tenim una densitat de població d'uns 224 habitants/kilòmetre quadrat.
La població està repartida de manera desigual : les comarques interiors estan poc poblades i la major part de gent viu a les ciutats i al litoral.
Les comarques més poblades són : Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Comarques força poblades són : Garraf, Tarragonès, Gironès i Segrià.
Les comarques menys poblades són les del Pirineu.

LA POBLACIÓ I EL TREBALL

Segons la relació que tenen amb el treball, podem classificar els habitants d'un territori en : 

• Població activa :  Les persones que estan en edat de treballar i poden fer-ho.Cal distingir entre:        

        Població ocupada : persones que treballen i reben diners a canvi.  

        Població aturada : Persones que busquen feina o estan a l'atur.

• Població inactiva :  les persones que no poden treballar o que treballen sense cobrar un sou a canvi del seu treball, com són les mestresses de casa, malalts, jubilats, gent de menys de 16 anys i estudiants.       

La població treballa en tres sectors :

SECTOR PRIMARI .  Comprèn les següents activitats : agricultura, ramaderia, pesca, mineria i silvicultura.

Dins de l'agricultura ,cal diferenciar entre :

• Conreus de secà :    Són els cereals ,com ara el blat i l' ordi, la vinya,olivera , fruits secs i farratges (menjar per animals).
• Conreus de regadiu : arbres fruiters, com presseguers,pomeres i pereres, les hortalisses  i l'arròs. 

Dins la ramaderia , tenim :

•  Ramaderia estabulada o intensiva :     es crien els animals en granges o estables . S'hi cria bestiar porcí,aviram,boví i oví. 

        Porcí : porcs        Aviram : aus.       

        Boví : vaques, vedells,..        Oví : corders,ovelles,..

• Ramaderia extensiva : els animals que pasturen a l'aire lliure, com vaques, ovelles, porcs, cavalls,...

Dins la pesca, els ports més importants són els de :

Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i San Carles de la Ràpita.

Dins la mineria,són importants les pedreres del Garraf i el Baix LLobregat i les mines de sal de Súria i al Bages.

SECTOR SECUNDARI. Comprèn la construcció i les activitats industrials.

La construcció havia estat fins ara una de les activitats més importants,ocupant a molta gent.Les comarques més importants han estat : El Barcelonès, el baix Llobregat, el Vallès Occidental,el Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

Les indústries,segons el què fabriquen, poden ser :

Bàsiques . Elaboren productes semielaborats per a altres indústries, com ara el ciment i l'acer.                                                                                                                      De bens d'equipament . Elaboren productes que s'utilitzen per fabricar-ne altres,    com les màquines.                                                                                                           De béns de consum . Fabriquen productes que les persones consumim directament, com són els aliments.

La indústria es concentra a les comarques del Barcelonès,Baix Llobregat,Vallès Oriental, Baix Camp, Tarragonès, Gironès i Segrià.

A Catalunya predomina :

• La indústria química. Fabrica medicaments, pintures, plàstics ,..En trobem al Camp de Tarragona, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
• La indústria dels metalls.Fabriquen automòbils,electrodomèstics,material electrònic i elèctric.
• La indústria agroalimentària. Fabriquen tota classe d'aliments : oli, llet i derivats, embotits,..
• La indústria de les noves tecnologies. Fabrica components informàtics i per telecomunicacions.
• La indústria de la construcció.Fabrica material per a les construccions.
• La indústria tèxtil. Produeix teixits i roba de confecció.

L'energia que utilitzen les indústries s'obté dels combustibles, com el carbó,gas natural , petroli i urani. També s'utilitza energia eòlica, solar i hidroelèctrica.

Cal tenir en compte que les fonts d'energia poden renovables,com és el sol, el vent i l'aigua, i no renovables, com el carbó,petroli, gas natural,...

EL SECTOR TERCIARI .Comprèn el turisme, comerç i transport.

El turisme pot ser :

• De costa : al litoral.
• De muntanya : a les zones del Pirineu.
• Rural :  a les petites poblacions.
• Cultural : als llocs on hi ha patrimoni històric o artístic.

El comerç pot ser : 

• Interior : dins el mateix pais. Dins de Catalunya o dins d'Espanya.
• Exterior : entre uns països i uns altres. Exemple : entre França i Espanya.

El transport pot ser :

• Terrestre : per carretera , mitjançant tren, camions, furgonetes,...
• Marítim : en vaixell. Els ports més importants són : el de Barcelona i el de Tarragona.
• Aeri :  per avió.

                                                                        

EL CLIMA A CATALUNYA

EL CLIMA A CATALUNYA.

Mapa dels climes

Els canvis de temps tenen lloc a l'atmosfera, que és la capa de gasos que envolta la Terra.

El clima el formen els diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos anys i varia d'unes zones a unes altres de la Terra.

Per conèixer les característiques d'un clima, cal saber la temperatura que hi fa  ,les precipitacions que hi cauen i els vents.

La temperatura són els graus de calor o fred que mesura el termòmetre.

Les precipitacions són la quantitat d'aigua de pluja,calamarsa o neu que cau en cada lloc, mesurat amb el pluviòmetre.

Experiència : Construix tu mateix un pluviòmetre casolà : 

Material : una botella d'aigua transparent i buida. buida.

Agafes una botella d'aigua i la talles per la meitat.La part de dalt la poses de cap avall i la introdueixes dins la part de baix com si es tractés d'un embut. Esperes que plogui i quan hi hagi aigua dins la botella ja podràs saber la quantitat de pluja que ha caigut.

Si tenim en compte que 1 mm d'aigua equival a 1 litre / m2, sabràs l'aigua que ha caigut mesurant els mm d'aigua caiguda dins la botella amb un regle.

Has vist què fàcil és?

Els factors que influeixen en el clima són : 

• La distància al mar. L'aigua del mar es refreda o s'escalfa més lentament que la terra, per això atempera les zones properes a la costa i fa que la seva temperatura sigui més suau que a les zones d'interior, on fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.
• El relleu . La temperatura disminueix amb l'altitud. A les zones elevades hi fa més fred i també és més humit,perquè els núvols xoquen contra les muntanyes i provoquen pluja.
• La proximitat a l'Equador.A les zones més pròximes a l'Equador, que reben més calor del Sol, hi fa molta més calor que a les zones que s'atansen als pols, on hi fa molt fred.

ELS CLIMES DE CATALUNYA:

CLIMA MEDITERRANI LITORAL :       

• A les zones properes a la costa.    
• A la primavera i tardor : temperatures suaus.  
• Estius :  una mica calorosos.  
• Hiverns : no molt freds.

CLIMA MEDITERRANI INTERIOR :   

•  A les terres de l'interior .  
•  Estius : calorosos. 
•  Hiverns : freds.
•  Es pot distingir tres varietats : humit, sec i extremat.  
• A Lleida tenim el clima mediterrani extremat,amb hiverns molt fredso estius molt calorosos.     

CLIMA D'ALTA MUNTANYA :  

• Al Pirineu.  
• Estius : frescos i suaus.Precipitacions abundants.  
• Hiverns :  Molt llargs i freds ,amb neu i pluja.

CLIMA ATLÀNTIC:  

•  A la Vall d'Aran. 
•  Estius :  frescos.        
•  Hiverns : molt freds.    
•  Precipitacions abundants pels vents que venen de l'Oceà Atlàntic.

                  TIPUS DE PAISATGES :

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

Climogrames.

Autoavaluació:

1- Què és el clima?.

2 - Quins factors influeixen en el clima?.

3 - Tipus de climes que es donen  a Catalunya, indicant les zones o es produeix cada clima, les 
     característiques  i la vegetació que hi creix.

4 - Paisatges de la Catalunya humida. Zones i vegetació que hi creix.

5 - Paisatges de la Catalunya seca. Zones i vegetació que hi creix.

RESPOSTES :

1 - El clima ve indicat pels diferents tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg de diversos  
      anys.
2 - Factors :

• La distància al mar. A les zones prop de la costa,el clima és més suau. El mar tempera ,perquè s'escalfa i es refreda més lentament que la terra.
• El relleu. La temperatura disminueix amb l'altitud.
• La proximitat a l'equador. A les zones més properes a l'equador,les temperatures són més altes. A les zones properes als pols són més fredes.

3 - Mediterrani Litoral :
    Zona :  prop de la costa.
    Estius :  calorosos.
    Hiverns : suaus.
    Primavera i tardor :  suaus.

    Mediterrani interior : 
    Zona :  zones dl'interior.
    Hiverns : freds.
    Estius : molt calorosos.
    * Cal diferenciar tres varietats : humit, sec i extremat.

    D'alta muntanya :
    Zona : Pirineu.
    Hiverns :  molt freds i llargs. Hi neva sovint.
    Estius : frescos i suaus.
    Precipitacions abundants.

    Atlàntic :
    Zona :  en una petita zona de la Vall d'Aran.
    Hiverns :  molt freds.
    Estius :  frescos.
    Precipitacions molt abundants pels vents humits de l'Atlàntic.

4 - 

La Catalunya humida:  

- A les terres del Pirineu, La serralada Transversal, el Montseny i les Guilleries.

- Les pluges superen els 700 mm anuals.

- Paisatges molt verds.

- Diferenciem dos tipus de paisatge :

• Paisatge d'alta muntanya : A les terres del Pirineu.

          - Entre 2.500 i 3000 metres d'altura . Gairebé no hi ha vegetació perquè la major
             part de l'any  està cobert de neu.

          - Entre 2.300 i 2.500 metres d'altura . Hi ha prats alpins,amb herbes de tija curta.

          - Entre 1.600 i 2.300 metres d'altura . Hi ha boscos de pi negre, bedoll i avet.
            Arbustos: neret, ginebró , nabiu i boixerola.

• Paisatge de mitjana muntanya: A les terres del Prepirineu, nord de la Serralada 

          Prelitoral  i Serralada Transversal.

          - Entre 800 i 1.600 metres d'altura. HI fa fred a l'hivern i pluges freqüents a l'estiu.

             Hi trobem boscos de fagedes , rouredes i pi roig.Sotabosc de  saüc, esbarzers,
             bruguerola i roser boscà.

5 - 

 La catalunya seca : 

- A les terres de la serralada Litoral, seralada Prelitoral i comarques interiors de  plana.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals.
- La seva vegetació i fauna estan  adaptades a la calor i a la sequera. arbres i arbustos de fulla
  perenne.

• Paisatge litoral i prelitoral:  A les zones del litoral i prelitoral.

           - Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig , pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguera),
              plantes aromàtiques( farigola i romaní),
           - A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle.
           - A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pollancres.
           - Als aiguamolls: joncs , canyes  i plantes herbàcies.

• Paisatge de les comarques interiors seques : 

            - A la zona de la depressió Central.
            - Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
            - Arbre no no gaire alts i arbustos de fulla petita : alzina carrasca, màquia de garric i d'arçot.

   

        - Entre 2.500 i 3.000 metres .

RESUM-ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA

RESUM - ESQUEMA DEL RELLEU DE CATALUNYA.

PIRINEUS :   .

• PIRINEU AXIAL .: El formen muntanyes escarpades i altes.Amb cims de més de 3000 m d'alçada.

        Pica d'Estats  -  3.143m

        Bessiberri Nord  -  3.015 m

         Bessiberri Sud  -  3.024 m

• PRE-PIRINEU : Amb muntanyes que tenen una alçada inferior a 3.000 m.

          Pedraforca - 2.497.        

         Boumort  -  2.077 m.        

         Serra del Cadí      i      Serra del Montsec.

SERRALADA TRANSVERSAL:
     Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral.El cim més alt és :

     Puigsacalm  - 1.525 m

DEPRESSIÓ CENTRAL 

Zona plana entre pre-pirineu, serralada prelitoral i serralada transversal.

Té planes i altiplans.

Pla de Lleida

PLa  d'Urgell

Plana de Vic

Pla de Bages

Altiplà de la Segarra 

Altiplà del Solsonès.

SISTEMA MEDITERRANI.

Format per serralades,que discorren paral.leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals.

• SERRALADA PRELITORAL

Des de les Guilleries fins als ports de Besseit. Formada per :Serra de Prades.Serra de Montsant.MontserratMontsenyTuró de l'Home (1.706 m)

• DEPRESSIÓ PRELITORAL

És una plana allargada,que separa la serralada Prelitoral de la Litoral.

• SERRALADA LITORAL.

És un conjunt de serres que va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià.Format per:Massís del Garraf.Serra de Collserola.Montnegre.

PLANES LITORALS

Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,PLa de l'Empordà

COSTES.

• Costa alta. amb penyasegats.Els accidents més importants són:

        Cap de Creus i Cap de Begur, Golf de Roses i les Illes Medes.

• Costa baixa :platges extenses de sorra fina. Cal destacar:

       Cap se Salou i golf de Sant Jordi.

DELTES: Extensions de terreny que s'han format a partir de la terra que ha arrossegat un riu fins a la seva desembocadura al mar i allí s'ha sedimentat.

      Delta de l'Ebre,Camp de Tarragona,Maresme,Pla de l'Empordà.

COMARQUES DE CATALUNYA

En aquest enllaç podràs practicar situant les comarques al seu lloc corresponent:


http://ciclemitja09.blogspot.com.es/2011/04/aprenem-situar-les-comarques-de.html


Gaudeix una estona!

EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA

EL CLIMA I LA VEGETACIO DE CATALUNYA

El clima és el tipus de temps atmosfèric que fa en un lloc al llarg dels anys.És a dir, les temperatures, les precipitacions i els vents.

El clima varia d'unes zones a unes altres de la Terra.

El clima està influenciat per diferents factors :

• La distància al mar. El mar suavitza les temperatures de la costa,perquè l'aigua s'escalfa i es refreda més lentament.Per això, a les zones d'interior fa més fred a l'hivern i a l'estiu més calor.
• El relleu. Amb l'altitud, disminueix la temperatura.Com més altitud té una zona, més freda i humida és.
• La proximitat a l'equador .Les zones pròximes a l'equador són més calentes i les més properes als pols són molt més fredes.

ELS CLIMES A CATALUNYA:

• CLIMA MEDITERRANI LITORAL . 
• Està situat a  les terres properes a la costa.
• Primavera i tardor amb temperatures suaus.
• Estius calorosos i hiverns freds.
• CLIMA MEDITERRANI INTERIOR.
• Està situat a les terres de l'interior de Catalunya.
• Hiverns 

• Temperatures susaus

EL RELLEU DE CATALUNYA

EL RELLEU DE CATALUNYA:

El relleu és el conjunt de formes que té la superfície de la terra.Podem parlar de dos tipus de relleu:

• Relleu d'interior : Està format per 

           - Muntanyes : Són grans elevacions del terreny.Tenim :

                  Serra : Un conjunt de muntanyes alineades.
                  Serralada o sistema muntanyós : és un conjunt de serres.

            - Planes :  Són grans extensions de terreny  pla i horitzontal.

                 Altiplans : Planes elevades.

                 Depressions : Planes enfonsades a menys altitud que les terres del voltant.

• Relleu de costa :  Està format pels terrrenys que estan en contacte amb el mar. Així tenim :

           - Cap : És un entrant del terra al mar.

           - Badia : És una entrada de mar a la terra,Si és petita s'anomena cala i si és gran, 

                         golf.

           - Península : És un tros de terra que entra cap al mar,envoltat d'aigua per tots 

             costats menys per un, l'istme. Éspanya és una península.

                LES GRANS UNITATS DE RELLEU CATALÀ:

Catalunya està al nord de la península ibèrica. Limita :

Al nord : amb França i Andorra.

Al sud : amb la Comunitat Valenciana.

A l'est: amb el mar Mediterrani.

A l'oest : amb Aragó.

El relleu català està dividit en quatre parts:

1.EL PIRINEU :  Està dividit en dos unitats :

• PIRINEU AXIAL : Està format per muntanyes grans i escarpades,amb cims de més de 3.000 metres d'altura: Pica d'Estats (3.143 m.), Besiberri Nord (3.015 m)i Besiberri Sud(3.024 m.).
• PREPIRINEU   És un conjunt de serres paral.leles que no arriben als 3.000 m d'altura: Pedraforca(2.497 m), Boumort (2.077 m), Serra del Cadí, Serra del Montsec.

2. LA SERRALADA TRANSVERSAL : Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empordà de la Depressió Central. La muntanya més alta és el : Puigsacalm (1.525 m).

3 . LA DEPRESSIÓ CENTRAL :  Està situada entre el Prepirineu,la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. El seu relleu és molt variat.Té turons, valls, planes i altiplans. Té tres grans superfícies planes on es concentren la majoria dels conreus de Catalunya:

1- Pla de Lleida i pla d'Urgell, a l'oest.

2 - Altiplà de la Segarra i el del Solsonès, al centre.

3 - Plana de Vic i el pla de Bages, a l'est.

4 . EL SISTEMA MEDITERRANI : Està format per:

• La serralada Prelitoral . Des de Les Guilleries fins als ports de Bessseit.Hi ha la Serra de Prades, la    del Montsant, la de Montserrat i el Montseny, ambel turó de l'Home (1.706 m).
• La serralada Litoral :  Des de les Gavarres fins a la serra del Montsià. Està molt a prop del mar. Hi ha el Massís del Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre.
• La depressió prelitoral:És una plana allargada que separa les serralades Prelitoral i Litoral..
• Les planes litorals : Són molt aprop de la costa. Tenim : el delta de l'Ebre, el Camp de Tarragona,el Maresme i el pla de l'Empordà.

LES COSTES .

La costa catalana té uns 550 km de llarg. El seu relleu té costa alta i costa baixa. A la part nord hi ha la costa alta,amb penyasegats, on tenim el cap de Creus, cap de Begur, golf de Roses i Illes Medes.

A la part sud, hi ha la costa baixa, amb sorra fina. Tenim el cap de Salou i el golf de Sant Jordi.

Hi ha trams de costa que els ocupen els deltes dels rius com : el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Besós i l'Ebre.

ELS RIUS DE CATALUNYA:

Un riu és un corrent continu d'aigua, que neix a les muntnayes per acumulació de l'aigua de pluja o del desglaç de la neu a la primavera.

El riu discorre per un llit ,fa un recorregut / curs , porta una quantitat d'aigua / cabal que varia al llarg de l'any, és el règim.

Els rius catalans són molt desiguals en el curs, cabal i règim, per la influència del relleu i el clima.

LA XARXA FLUVIAL CATALANA

Una xarxa és un conjunt de rius,els seus afluents i els corrents d'aigua que recullen l'aigua d'una regió fins que  desemboca al mar. A Catalunya tenim tres xarxes :

1. XARXA DE L'EBRE. Formada per l'Ebre i els seus afluents  catalans.

• L'Ebre : és el més llarg i cabalós de Catalunya.Neix a la serralada Cantàbrica i desemboca al mar Mediterrani, formant un delta . El seu afluent és :

          - El Segre : Neix al Pririneu i recull l'aigua dels seus afluents : Noguera Pallaresa, Noguera Ribagor -

             çana i Valira.

    2. XARXA PIRINEU - MEDITERRANI : Neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani.Són :

• El Ter.
• El llobregat.
• El Fluvià.
• La Muga.

     3 . XARXA MEDITERRÀNIA : Són rius curts,perquè neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen

         al mar Mediterrani.

• Tordera.
• Besós.
• Foix.
• Gaià.
• Francolí.
• Sènia.

LLACS, EMBASSAMENTS I CANALS.

Les aigües superficials estan formades per l'aigua dels rius, del mar, dels llacs i dels embassaments.

Les aigües subterrànies discorren per sota terra, procedents de l'aigua de la pluja que s'hi filtra i s'acumulen en forma d'aqüífers.

Els llacs són acumulacions naturals d'aigua en una depressió del terreny. Al Pirineu tenim llacs glacials que procedeixen de la neu de les glaceres,com l'estany Tòrt de Rius.Al pla de l'Estany , tenim l'estany de Banyoles, el llac més gran de Catalunya.

En algunes zones planes a prop de la costa hi ha maresmes o aiguamolls, com els de l'Empordà, que són terrenys inundats a causa de l'aigua del mar d'una manera permanent.

Els embassaments o pantans són llacs artificials fets per l'home,per aprofitar l'aigua del curs d'un riu.Es construeix una paret o presa per retenir l'aigua i així poder-ne controlar el seu aprofitament.

Els embassaments els trobem al curs alt i mitjà dels rius.

Els embassaments amb més capacitat són : 

• El de Canelles ,al riu Noguera Ribagorçana.
• El de Rialb, al riu Segre.
• El de Tremp -Talarn, al riu Noguera Pallaresa.
• El de Susqueda, al riu Ter.

L'aigua dels embassaments s'utilitza :

- Pel consum humà.

- Per regar.

- Per produir energia elèctrica.

- Per activitats esportives.

També podem desviar l'aigua d'un riu construint canals, per portar aigua fins als camps de conreu.Els canals d'Urgell, aprofiten l'aigua del riu Segre per regar les comarques de l'Urgell,el Pla d'Urgell,la Noguera ,el Segrià i les Garrigues.

* En aquest enllaç podras practicar amb les xarxes hidrogràfiques.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/

      

• La serralada Prelitoral : des de les Guilleries fins als ports de Beseit: hi ha la serra de Prades,la del Montsant, la de Montserrat i el MOntseny,amb el Turó de l'Home (1.706m)

AUTO-AVALUACIÓ LES FORCES I EL MOVIMENT

AUTO-AVALUACIÓ :  LES FORCES I EL MOVIMENT.

1 - Quins efectes poden provocar les forces sobre els cossos?.

2 - Quina diferència hi ha entre la força que actua per contacte i la que actua a distància?.

3 - Explica la diferència entre forces d'atracció i forces de repulsió.

4 - Què és la força de fregament?.

5 - Què és la velocitat amb què es mou un cos i com es calcula?.

6 - Calcula la velocitat que haurà de tenir una bici que vol recórrer una distància de 25 kilòmetres,

     si vol arribar-hi en una hora.

7 - Defineix la força de la gravetat.

8 - Què són les màquines simples?.Classes.

9 - Si tiro una pilota enlaire i cap endavant,quin trajecte seguirà?.

10 .Per què quan el taxista frena el cotxe de cop,la persona que va asseguda al seient del darrere 

     tira endavant?.

RESPOSTES :

1 - Fer-los moure, fer-los aturar, que es deformin i que es trenquin.

2 - Que la que actua per contacte toca al cos,com ara una raqueta de tenis, i la que actua a 

     distància no arriba a tocar el cos,com ara un imant quan atreu un clau de ferro.

3 - Les d'atracció atreuen el cos, com ara un imant. Les de repulsió ,quan un objecte s'està movent

      i li  exercim una força ,aquesta el fa canviar de direcció,com ara quan juguem a futbol i quan ens

      ve la pilota la xutem.

4 - És una força que apareix quan un cos es mou i és contrària al seu moviment.És a causa del 

     fregament  amb el terra i de la resistència de l'aire o l'aigua.Per això, els cotxes esportius i les 

     llanxes tenen una forma especial,que fa disminuir el fregament.

5 - La velocitat és la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint l'espai que recorre el 
     cos entre el temps que tarda a recorrér-lo.

6 - Velocitat = espai     =   25     =  25 Km/hora.

                       temps           1   

7 - És la que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la terra i que afecta al moviment.

     Frena els objectes que van cap amunt i accelera els que van cap avall.Si tirem un cos cap
     endavant  seguirà una trajectòria corva.

8 - Serveixen per modificar les forces.Poden ser :

•  La roda :  És una peça circular que gira al voltant d'un eix.
•  La politja :  És una roda amb un solc pel qual passa una corda.És per aixecar objectes             pesants .
• El pla inclinat : És una superfície inclinada que salva un desnivell.
• La palanca : És una barra rígida amb un punt de suport.Hi ha palanques de primer gènere,  

          de segon gènere i de tercer gènere.

9 - Primer anirà endavant i,poc a poc, anirà perdent velocitat a causa de la força de fregament i de
      la força de la gravetat,fins que caurà al terra.Haurà seguit una trajectòria corva.
10 - Perquè el seu cos tendeix a continuar movent-se en la mateixa direcció ,oposant-se a la nova 
      direcció del cotxe.

Si has encertat entre 9 i 10 respostes, obtindràs bons resultats a la prova.

                                              

LES FORCES I EL MOVIMENT

LES FORCES I EL MOVIMENT:

Per a què un cos que està aturat es mogui és necessari que hi actui a sobre una força.I si un cos està en moviment en línia recta, no s'aturarà fins que una altra força l'aturi.

Les forces provoquen diferents efectes sobre els cossos:

• Fan que es moguin.
• Fan que s'aturin.
• Fan que es deformin.
• Fan que es trenquin.

Les forces poden actuar :

• Per contacte: quan colpejem una pilota amb la raqueta,empenyem una porta,un cop de martell,.
• A distància :  quan l'imant atreu un objecte de ferro tot i estar-n'hi separat.

Hi ha forces :

• D'atracció : com l'imant i el ferro, la força de gravetat,...
• De repulsió :  cop de peu quan ens ve la pilota, per exemple.

La força de fregament :  apareix quan es mou un cos.La seva direcció sempre és contrària a la força del moviment.És deguda al fregament amb el terra i a la resistència que ofereixen l'aire i l'aigua.

La velocitat : Ens indica la rapidesa amb què es mou un cos.Es calcula dividint l'espai que recorre  un cos entre el temps que tarda en recórrer-lo.   
V =    _e_

          temps

Si un cotxe està aturat. no hi actua  a sobre cap força que el faci moure.Perquè es comenci a moure, el motor del cotxe ha d'exercir una força sobre les rodes  per a què el cotxe acceleri i augmenti la velocitat. Quan ja ha assolit la velocitat desitjada,el motor ja no accelera,sinó que exerceix la força necessària per contrarestar la força de fregament i perquè le cotxe continui movent-se a la mateixa velocitat.
Per aturar el cotxe n'hi ha prou amb deixar de trepitjar l'accelerador.Al no exercir el motor cap força sobre  les rodes, la  força de fregament fa que el cotxe vagi disminuint la velocitat fins que s'atura.Si volem aturar el cotxe molt ràpid haurem d'accionar el fre ,que augmenta molt el fregament de les rodes.

LA FORÇA DE LA GRAVETAT I EL MOVIMENT

La força de gravetat  fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la terra.Afecta al moviment , perquè pot fer que un cos es comenci a moure ,que s'aturi, qiue vagi amunt i avall,...
Aquesta força frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.
Quan llancem un cos cap endavant segueix una trajectòria corba,perquè : quan el llancem  exercim sobre seu  una força i li comuniquem una velocitat cap endavant i ,al mateix temps, la gravetat hi exerceix una força cap avall i amb una velocitat que va augmentant.


En aquesta webquest aprendràs moltes coses sobre forces i moviment.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/webquest-les-maquines/conclusio

LES MÀQUINES SIMPLES.

Les màquines simples serveixen per modificar les forces. Són:

• La roda.
• La politja.
• El pla inclinat.
• La palanca.

La roda consisteix en una peça circular que gira al voltant d'un eix.És un component de les màquines compostes i es fan servir en la majoria de vehicles que es desplacen per terra perquè disminueixen la força de fregament amb el terra.

La politja és una roda amb un solc pel qual passa una corda,que s'utilitza per aixecar  objectes pesants.

El pla inclinat és qualsevol superfície inclinada que salva un desnivell.Ajuda a pujar càrregues.

La palanca  permet fer una tasca utilitzant menys força. Generalment, és una barra rígida i necessita un punt de suport.Les parts que queden als costats del punt de suport s'anomenen braços.Tipus:

• De primer gènere:  Tenen el punt de suport entre la força aplicada i la resistència (pes de l'objecte que volem aixecar).Exemple : un rem,una barra de ferro,...
• De segon gènere : tenen el punt de suport en un extrem i a prop seu hi ha la resistència.Exemple: trencanous, tisores de podar,...
• De tercer gènere : Tenen el punt de suport en un extrem i a prop seu hi ha la força que apliquem.Exemple : el braç, grua,...

* Imatges extretes del power de Patricia  .

**   Aquests vídeos et poden ser d'utilitat per entendre els conceptes esmentats        abans.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=28ZosNCAUKk   La polea.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_BGBwseLCmA  Pla inclinat

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=l_cc9Mgv3Ic  Palanques.


Lleis de Newton : 


https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=umX-Cq5t0os


https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Huj224SKR1E

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=yHM3mq4WqDQ